L'ètica política masculina

"Costa posar nom al per què, precisament, perquè la política masculina ha invertit molt en cancel·lar la importància del nom de les coses"

Aquest matí ha estat entrevistat a la ràdio Raül Romeva i, després que el periodista li digués que encara costa recordar el nom sencer de la conselleria, el conseller li ha dit "no passa res, l'important no és el nom, és la cosa".

Però sí que passa.

Que el món no va bé és una "cosa" evident. Per què costa als polítics, als mitjans de comunicació, a moltes dones i a quasi bé tots els homes posar-li "nom" al per què no va bé, ja no és tan evident. Costa posar nom al per què, precisament, perquè la política masculina ha invertit molt en cancel·lar la importància del nom de les coses. Hi ha invertit molt inventant paradigmes grans, fins arribar a la casualitat que expressen, per exemple, les paraules desenfadades de Romeva avui.

La historiadora María-Milagros Rivera Garretas, en el seu llibre El amor es el signo, explica que la historiografia dels anys vint i trenta del segle passat va crear el paradigma d'allò social per a poder-se explicar la insensatesa del cost, en vides humanes, de la revolució d'octubre de 1917.

Una cosa tan gran com el paradigma d'allò social, llavors, feia invisibles i petits una sèrie de noms molt importants: violència, assassinats, morts, dolor o terror.

Avui corren paradigmes molt grans, també: "procés" a Catalunya, (no) "pacte" a Espanya, "racisme" pels nous assassinats a Baton Rouge ahir, "yihadisme" per Nissa o, fins i tot, "metàstasi" a les paraules d'Erdogan a Turquia, per si decideix tornar a instaurar la pena de mort en nom de la "democràcia".

Que Erdogan digui a crits que hi ha un càncer que ha fet metàstasi a Turquia, per a explicar així el linxament dels revoltats, les més de set mil detencions o el possible retorn de la pena de mort, pot arribar a construir-se en quelcom ètic. Ètic perquè, tal com explica en el mateix llibre María-Milagros Rivera Garretas, les relacions orientades per la força són mesurades i regulades pel costum que es converteix en rutina: per l'ètica. En tenim molts, d'exemples de política moguda pel poder o per l'impuls d'un líder que necessita alimentar el seu "jo", el seu "impuls". Però l'ètica política masculina en substitueix el nom per la "cosa".

De la política que justifica en plural l'impuls propi se'n diu masculina.

Se li ha dit "representativa", "social", "d'esquerres", "de dretes", "institucional", "democràtica", però el nom és "masculina". I no deixarem de veure senyors que arrosseguen camions matant sense aturar-se, si ens quedem en un paradigma-paraigua en comptes de dir, primer, que ja tenia historial d'haver maltractat a la dona amb la que havia conviscut, més enllà que les seves accions siguin alhora funcionals a un paradigma més gran, encara, que és el del terrorisme.

Els atemptats, les guerres, les penes de mort, les morts massives, les dictadures, són "coses" que tenen un nom singular. Masculí.

Hem de feminitzar el món, posant-hi paraules per començar, per no seguir morint.




Comentaris

envia el comentari