De la refundació a la República Catalana

"El PDC fa un bloc transversal juntament amb ERC, que equival a un gran front independentista "de tot el poble" o "catch all" amb vocació guanyadora"

El Rei Felip VI, aquest monarca declarat "persona non grata" en un grapat de municipis catalans, va arribar fa uns dies a Catalunya per predicar la necessitat de la convivència, cosa que no fa a la resta de l'Estat que, segons sembla, no ho necessita. El primer exemple de la seva manera d'entendre la convivència el va donar ell mateix excloent els partits catalans i bascos de la invitació a l'esmorzar que s'havia de celebrar amb el president Obama. En aquells dies encara pensava el monarca que hi hauria un dinar o un sopar amb el president nord-americà i que no li caldria demanar una hamburguesa de McDonalds.

Aquest gir dels esdeveniments va evitar als representants catalans i bascos el ridícul que van fer els líders dels partits d'àmbit estatal, als quals Obama va despatxar a raó de tres minuts per cap, com si fos un metge de la seguretat social en un ambulatori del PP. 

Per això, perquè cal estar previnguts davant del concepte de "convivència" de la monarquia espanyola, CDC ha canviat el seu nom pel de Partit Demòcrata Català. Després de l'assumpte de Pujol i l'escissió d'UDC, era imprescindible que Catalunya comptés amb una organització partidista que canalitzés cap a la independència uns sectors polítics i socials no representats en les estructures existents. La qüestió del nom va produir desconcert quan els delegats, amb bon encert, van rebutjar el nom de Partit Nacional Català que Puigdemont i Mas afavorien. És molt més inequívoc el terme "demòcrata".

Però allò definitiu no està contingut en el nom, sinó en el contingut de la definició del partit. Aquest es defineix com a demòcrata, catalanista, independentista, europeista, humanista i republicà. Els factors essencials són l'independentisme i el republicanisme en els quals cristal·litza una evolució històrica del nacionalisme català moderat, de classe mitjana, burgès i tradicionalment acomodat amb la concepció autonomista amb què la Constitució de 1978 va rellevar el vell regionalisme. L'independentisme i el republicanisme sense embuts no solament clarifica un sector important, decisiu, de la política catalana, sinó que també arma un bloc transversal juntament amb ERC que equival a un gran front independentista "de tot el poble" o "catch all", amb clara vocació guanyadora.

El partit refundat era justament la peça que faltava per fer front als esdeveniments que previsiblement s'acceleraran a partir de setembre i, sobretot, després de la Diada. A partir d'aquest moment, i del resultat de la qüestió de confiança pendent, se sabrà si Catalunya es dirigeix a noves eleccions o si aplica ja la segona part del full de ruta mitjançant un RUI o un DUI, qüestió que està per dilucidar.

Per descomptat, aquests esdeveniments tindran lloc en un ambient en què caldrà prendre en consideració les decisions que s'adoptin a Madrid, tant en l'àmbit processal com en el polític, és a dir, si els quatre grans partits aconsegueixen o no formar algun tipus de govern a Espanya o han de realitzar unes terceres eleccions. Tot això tindrà influència, sens dubte, en el desenvolupament de la circumstància catalana, però no serà ja determinant. A la tornada de l'estiu, Catalunya haurà de donar les primeres passes per configurar la República Catalana. Per això un Partit Demòcrata Català independentista i republicà és imprescindible per associar a un centre i centredreta que coincideix amb l'esquerra en la voluntat independentista però potser en poc més.

El proper dia 23 se celebrarà la segona part del Congrés fundacional del PDC, en el qual aquest elegirà els seus càrrecs orgànics.Hi podria haver tres o quatre candidatures per a l'òrgan executiu de coordinació del partit, i se'n perfila una, potser dues, per a la presidència i la vicepresidència, els òrgans personals més importants del partit, sense funcions executives però si de coordinació.

A l'hora d'escollir els titulars d'aquests càrrecs, el criteri que ha de prevaldre és la provada capacitat de dirigir a Catalunya cap a la independència.




Comentaris

envia el comentari