Si es revolten és que ja no són convergents

"Els nous demòcrates generen una solució fonamental, que és fer bascular, de forma definitiva, el gruix del catalanisme polític cap a l'independentisme"

El Partit Demòcrata Català (PDC) deu ser l'únic al món que deu nom i identitat a les pròpies bases, en oberta rebel·lia respecte a la direcció. Això, d'entrada, ja és un símptoma de vitalitat molt infreqüent en la política catalana. De l'altra banda, el de sempre. Lluites entre faccions, supervivència individual i preservació de la influència. El resultat ha estat una síntesi dels dos vectors -el que empeny des de baix i el que resisteix des de dalt-, que és bastant més del que acostuma a passar en ls congressos dels partits.

A partir d'ara, el nou PDC és un partit explícitament independentista, socialment progressista i econòmicament centrat. Una fórmula que intenta acostar-se al carril del mig de la societat catalana actual, molt recelosa amb les retallades que afecten a l'espai públic. El principal error polític d'Artur Mas va ser encapçalar l'austeritat a l'inici del seu primer mandat i ara aquest viratge cap a l'esquerra intenta compensar-ho de cara al futur.

Els nous demòcrates generen una solució fonamental, que és fer bascular, de forma definitiva, el gruix del catalanisme polític cap a l'independentisme. Però també dos problemes. L'un és que aquesta redefinició col·loca el PDC dins del mateix espai que ERC reivindica com a propi i això incrementarà, inevitablement, una pugna que ve de lluny i que ja afecta greument la cohesió del Govern. La segona qüestió és que els independentistes de dretes, siguin molts o pocs, s'han quedat sense referent electoral.

En qualsevol cas, el PDC té futur. Com el té Puigdemont. Com el tenen aquestes bases que, per primera vegada, han donat un cop de puny al damunt de la taula que ha ressonat en tot el país. I si els convergents s'han revoltat és que ja no eren convergents.




Comentaris

envia el comentari