És CDC refundable?

"Aquest congrés també pot acabar essent un pacte entre famílies. O no. Dependrà de la voluntat de canvi, modernització i, sobretot, democratització de l'estructura del partit"

Bona part de l'impuls -o la paràlisi- del procés d'emancipació d'aquest país es jugarà aquest cap de setmana en el congrés de refundació del partit que haurà de substituir les velles sigles de Convergència Democràtica de Catalunya. Refundació és una paraula major, incompatible amb la continuïtat dels hàbits d'organització política d'aquest país, en general, i d'aquest partit, en concret.

Fins ara, un congrés de CDC -com un de qualsevol altre partit català, més o menys- era una nova oportunitat en el repartiment de càrrecs, el moment adequat per fixar quotes més altes per a les famílies emergents en detriment de les faccions que havien perdut pes en el periode immediatament anterior. Els noms s'anaven arrenglerant, aprofitant el component territorial, les fílies i fòbies -sempre oscil·lants- de l'antic pinyol pujolista i les possibles quotes de joves, dones o el que es pogués arreplegar en cada moment. Al final, en el veredicte hi havia la dosi adequada d'inclusió, renovació, continuisme i arbitrarietat des de dalt que reforçava l'autoritat del nucli dirigent.

El cas és que aquest congrés també pot acabar essent un pacte entre famílies. O no. Dependrà de la voluntat de canvi, modernització i, sobretot, democratització de l'estructura del partit. L'eina resultant només serà útil si neix creïble.




Comentaris

envia el comentari