El ball del referèndum

"Iceta va encapçalar l'ofensiva maragallista que acabaria amb la conformació del primer tripartit i quan, anys després (maig de 2006), va convenir recuperar la disciplina del PSOE va ser l'encarregat de dir-li al propi Maragall que no podia tornar-se a presentar"

Si a la política catalana hi ha un professional com la copa d'un pi, aquest és Miquel Iceta. L'actual primer secretari del PSC és un dels pocs polítics que no només s'ho passa bé exercint la seva feina sinó que, a més, ho demostra. Iceta va ser el primer polític de nivell que va fer pública la seva homosexualitat un ja molt llunyà 1999 i, des d'aleshores, no li ha importat fer-ne broma amb els periodistes i amb qui sigui. Una personalitat menys decidida hauria estat incapaç de remenar l'esquelet com a reclam electoral.

Però la virtut principal de Miquel Iceta com a homme politique és el cinisme. Al llarg del temps, l'actual líder del PSC ho ha defensat tot i ho ha criticat tot. Quan es van presentar els primers esborranys d'Estatut, Iceta va encapçalar l'ofensiva maragallista que acabaria amb la conformació del primer tripartit i quan, anys després (maig de 2006), va convenir recuperar la disciplina del PSOE va ser l'encarregat de dir-li al propi Maragall que no podia tornar-se a presentar. Quan ha convingut ha defensat el referèndum acordat, per rectificar després i, ara, recuperar-ne una variant.

Iceta és el millor calc del PSC. Té tan poca ideologia com el seu partit, però aplica un sentit molt agut d'ocupació d'espais de gestió institucional. Potser algun altre líder també s'hauria atrevit a governar amb En Comú Podem, Ciutadans, PP i CDC a les diverses capitals de demarcació. Però només ell és capaç de justificar-ho, si convé bo i ballant.




Comentaris

envia el comentari