Ves que no hagin estat els petons!

"L'anomenat sistema polític de la representació és patriarcal, i per això tan corrupte i poc humà"

No, no ha estat un malson: és el segon dilluns que despertem amb la mateixa sensació. Que sí, que això dels resultats de diumenge 26 va ser veritat: que ha tornat a guanyar el Partit Popular a l'estat espanyol, i n'ha sortit reforçat.

Que quatre anys més de patriarcat amb traïdoria.

Sí: perquè l'anomenat sistema polític de la representació és patriarcal, i per això tan corrupte i poc humà. Però si qui representa és, a més, el Partit Popular, les evidències i expressions d'aquest mandat social són naturals, normals, comunes i d'un consens que neix en el silenci, que no s'analitza mai.

El suport al Partit Popular, a molts i molts llocs de l'estat espanyol, és una qüestió de fe i de dogma: no hi donem més voltes. I el dogma i la creença van units, sense cap dubte, al manteniment d'un ordre establert que creua la forma que ha de tenir la família, quins són els models més adequats de comportament en públic (molts cops de doble moral, això sí) i què s'ha de votar. Molta gent, a molts llocs de l'estat espanyol, el diumenge va a missa, quan hi ha eleccions vota al PP, al bar opina compulsivament en contra de l'avortament i dels gais, i els caps de setmana vesteix amb camisa blava de mànigues arromangades ells, amb vestits colors pastís elles, i a conjunt (totes vestides iguals però amb diferents talles) les criatures. És tot un mateix pack.

I sí... potser sí que algú puja el volum de la ràdio o de la tele quan els telediarios expliquen les desenes i desenes de casos de corrupció que hi ha hagut dins el Partit Popular durant el darrer mandat i abans. Potser sí, però la vida segueix i l'ordre establert s'ha de mantenir: quina maaaandra posar-se a pensar si ha de ser lliure l'avortament. Quina maaaandra pensar cada diumenge què podem fer, quina maaaaandra si la nena apuntés maneres de lesbiana i quina maaaandra, a més, això de Catalunya: "quita, quita, yo voto al PP".

Ves que no hagin estat els petons que David Fernàndez va posar de moda sobre els llavis d'Antonio Baños i que Pablo Iglesias va imitar sobre els llavis de Xavier Domènech: "quita, quita, yo voto al PP que estos nos lo desordenan todo".

I sí: marxem. Fem la bossa, que acabo de tornar de la província d'Albacete i el fruiter ahir, allà, em va dir en veure'm amb la roba de fer esport "mi mujer también hace mucho deporte: aquí hacen muchos cursos de deporte para las mujeres, claro, que son las que más tiempo libre tienen".

Però marxem bé: desfem totes les institucions patriarcals i totes les expressions de representació política i ètica acomodada, i fem-ho bé.

Que no ens passi a nosaltres, també, que escoltem la ràdio, pugem el volum, sentim que el Parlament (allò de les i els 135 que representen més de set milions) va votar que sí cegament, sense esperit crític i posant la institució al servei d'un pacte entre homenots per a nomenar fa un temps a un tal Daniel de Alfonso, i tornem a baixar el volum per a repetir, només, allò de "quin boicot!", tot mantenint l'ordre establert d'aquí.




Comentaris

envia el comentari