El PACMA i altres símptomes

"Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez van votar el PACMA en les darreres eleccions. Amb aquestes preferències en el front dels anti sistema "de luxe" ja podem començar a imaginar la raó per la qual el PSOE no aixeca ni la cella ni el cap"

Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez van votar el PACMA en les darreres eleccions. Amb aquestes preferències en el front dels anti sistema "de luxe" ja podem començar a imaginar la raó per la qual el PSOE no aixeca ni la cella ni el cap, i el perquè d'una part de la munió de vots que ha perdut Podemos. Aquests dos referents intel·lectuals del nostre temps (no ho dic en broma des de què els meus alumnes es referissin a Jordi Évole com a cita d'autoritat) han votat, imagino que per despit però és igualment significatiu, un partit el qual ideari dona un lloc central a la defensa dels drets dels animals; de fet es diu "animalistes" dels seus integrants, simpatitzants i votants.

Que amb l'aigua bruta se'n va anar el nen pel forat de l'aigüera te diverses manifestacions, i la del PACMA no és menor. Concebre un animal com a subjecte de drets és una ficció romàntica. Un cop assimilada una societat anònima a un individu (també anònim, posem per cas), era d'esperar que algú pensés que també es podia considerar persona qui de cap manera ho pot ser. Els drets són construccions conceptuals, tants cops contradictòries de la realitat (la igualtat, la llibertat són desideràtums contra la clara constatació que contínuament les nega: no som iguals, de fets són meravellosament diferents; no som lliures més que en la mesura en què som conscients de les nostres limitacions) Però són en tot cas construccions humanes, referides a realitats humanes, aplicables a humans o combinacions d'humans. NI els arbres ni els gossos tenen drets, perquè no es troba en la seva naturalesa exercir-los ni menys encara reivindicar-los. Algú em dirà que sí poden gaudir-ne, però el gaudi ve de la consciència, i la consciència té també sols propietari humà. Cert és que certes persones semblen animals i que certes espècies d'animals, de tant properes a la humanitat, ens resulten quasi humanes, però confondre les percepcions i els sentiments amb les construccions racionals és un error colossal; un exemple: pensem realment que tenen dret a ser ben tractats els polls, les rates o les termites? Doncs així les coses, diguem pel seu nom el que no són drets dels animals ans obligacions humanes intergeneracionals i per al futur, amb els límits obvis de la supervivència en el present.

Quelcom semblant està passant en el ja no atacable "orgull gai". Val que s'enlaira des de la vexació ancestral i injustificable de persones en raó de la seva orientació sexual; val que vol visualitzar la normalitat de l'existència d'essers que no poden o no volen gaudir en l'heterosexualitat; però cal tenir com a lema l' "eradicació de la dicotomia home-dona"? ¿Quin sentit té fer creure que fins i tot el més sexualment indefinit individu pot ser altra cosa que el fruit de la complementarietat sexual i que aquesta complementarietat, es digui com es digui, per a ser fisiològicament viable requereix de cèl·lules masculines i femenines, entrecreuant-se com un ying-yang? Sigui natural (per desviació física del patró de complementarietat) o cultural (per adquisició de formes i maneres no heterosexuals) ¿quin sentit té estar orgullós de pertànyer al grup de persones, que, si fos l'únic, suposaria la fi de la humanitat, com si qui participa de l'heterosexualitat fos mediocre, insuls, poc mereixedor d'orgull? A veure si de tant orgull alternatiu, acabarà per ser raresa allò que ha permès que els "orgullosos" existeixin i puguin manifestar-se amb patrocini de les institucions públiques. Si a això afegim els drets del animals com a centre de l'acció política, i l'alineació majoritària a l'esquerra de l'espectre ideològic, torno a preguntar-me com serà de gran l'espai que per a un centre lliberal-conservador (lliberal en quant a garantir amb mesura la llibertat de la gent; conservador en tot allò que es demostri que funciona bé) existeixi a Catalunya en el present.




Comentaris

envia el comentari