Molt soroll per no res

"Això d'avui ens ha de servir per veure que res canvia i que cal esmolar ben bé les eines perquè si volem tallar amb Espanya i que la desconnexió sigui una realitat"

L'argument i el títol d'aquesta obra de William Shakespeare és el que em vé al cap avui, sis mesos després d'haver anat a votar el 20-D. Malentesos, enganys i calúmnies entre dues parelles que, al final i després de dir-se de tot, s'estimen. Compte que no acabi passant el mateix amb Rajoy i Sánchez. Ara, calia que, nosaltres, passéssim per això? Ja ens han dit les dretes, per descomptat, i també les esquerres, la vella i la nova, i avui ho hem tornat a veure que no ens deixaran fer la nostra.

A més de constatar que aquesta Espanya és irreformable, que no hi ha voluntat que res canviï. Ni amb un govern no en funcions no, que no funcionava, ni així no hi ha hagut manera de fer-los fora i que no ens ho maquillin amb el cansamentde l'electorat, la baixa participació... no. Això d'avui ens ha de servir per veure que res canvia i que cal esmolar ben bé les eines perquè si volem tallar amb Espanya i que la desconnexió sigui una realitat, si volem la república catalana no hem de parar de treballar des d'avui però sense esperar res de Madrid, que ens quedi clar d'una vegada. Encara que estigui tocada, me'n refio més de la Unió Europea que no de la inamovible Espanya que només serveix per constatar el que el seu fins ara president-i futurible- propugnava: no fer res i esperar que passi el temps.

Nosaltres no ens podem permetre un pèrdua de temps i d'energies. I davant d'això només hi ha una sortida: anar-hi de cara, sense por i convençut que ens en sortirem, malgrat el soroll que vulguin fer per distreure'ns de l'objectiu final que ha de ser arribar a no dependre d'algú per decidir què volem ser.




Comentaris

envia el comentari