Aquí no tenim Cameron

"El que ha quedat clar és que el cansament de la gent no ha fet que la participació en les votacions hagi patit una davallada general"

Amb dos successos imprevistos planejant sobre les eleccions, qualsevol predicció sobre el resultat d'avui hagués pogut ser i no ser. Per a la majoria dels analistes ni el Brexit ni les converses entre Fernández-Díaz i de Alfonso que hem anat coneixent els darrers dies tenien suficient contundència i/o temporaneitat com per condicionar el que ja és una realitat; perquè si tots els partits fan una reflexió que vol aparentar ser positiva, el PP ha estat, molt més del que es preveia, el partit més votat, el PSOE ha salvat els mobles, C's s'enfonsa en la irrellevància i Podemos no realitza el sorpasso al PSOE, que sols pot recolzar al PP directament o per abstenció, si no vol ser absorbit pels podemites, la qual cosa col·loca al PSOE en el penya-segat.

Però si els recents esdeveniments han estat crucials en aquestes eleccions i en quin sentit no ho sabrem mai, perquè gràcies a la pantalla protectora que suposa per als sociòlegs i analistes electorals el suposat terç indecís del cens, el resultat pot haver estat condicionat per aquestes dues sorpreses o impermeable a tot, fins i tot les enquestes andorranes que demostren fins a quin punt són obsoletes les nostres regles sobre el joc net o brut en les eleccions, sobre la democràcia que vol ser 3.0 i encara és decimonònica.

El que ha quedat clar és que el cansament de la gent, més enllà de l'excusa de Sant Joan a Catalunya, no ha fet que la participació en les votacions hagi patit una davallada general, i aquesta sí permet ajudar a reconstruir aquell terç de votant que deia no haver-se decidit. Creiem que era un dubte entre votar o no, i potser ho era entre un partit o altre. Més important han estat els efectes acumulatius de la variant d'Hondt del nostre sistema electoral i la provincia com a circumscripció.

En tot cas, a això s'ha d'afegir que la diferència va per barris, i barri és Catalunya des del punt de vista dels resultats, perquè si En Comú Podem s'ha fet amb la majoria del vot català, no menys cert és que el partit més votat a la resta d'Espanya no ho és ni a Catalunya (on sembla que no ho serà mai), ni al País Basc, tornant a posar de relleu que el problema més important, i en tot cas l'únic que era segur abans de conèixer resultats, l'endèmic problema que entoma qui tingui la responsabilitat de governar és, com sempre, de caire territorial. I els diferents usos que els polítics puguin fer del Brexit i de la institució del referèndum no hi ajuda gaire.

Probablement amb aquests resultats la possibilitat de fer govern sigui altre cop complicada. Com s'ha dit al llarg de la campanya la polarització (interessada en el cas de PP i Podemos, però també provocada pel frívol pacte de blindatge mutu fet entre PSOE i C's) és directament proporcional a la complicació. Algun partit en algun moment posarà els interessos del país per sobre dels del seu partit? Més encara, hi haurà algun Cameron aquí? Tan ràpid com ell a ben segur que no, sobre tot perquè contra la major part dels pronostics, el PP ha guanyat de llarg les eleccions a Espanya.




Comentaris

envia el comentari