L'independentisme resisteix, però només resisteix

"El mapa polític català és més estable del que semblava i d'aquestes eleccions no se'n desprèn la urgència d'un canvi de lideratge a l'executiu CDC-ERC"

L'independentisme català ha resistit bé, però només ha resistit. ERC ha millorat lleugerament el percentatge de fa sis mesos, però sense opcions de guanyar cap escó. De la seva banda, CDC ha derrotat les enquestes que, unànimement, li anunciaven una davallada que els hauria pogut deixar sense grup parlamentari. En conjunt conserven els 9 i 8 diputats que tenien, un patrimoni estratègicament molt important perquè torna a complicar enormement la construcció d'una majoria al Congrés dels Diputats.

ERC i CDC han obtingut un bon resultat, dèiem. Però no han avançat ni un mil·límetre respecte al passat 20 de desembre. Espanya continua essent la de sempre -lleugerament empitjorada per l'amplitud de la victòria de Mariano Rajoy- i l'interlocutor madrileny que esperaven a En Comú Podem continua sense aparèixer. Era d'esperar.

Ara és el moment d'utilitzar intel·ligentment la força parlamentària dels 17 diputats que estan a les ordres de la Generalitat. I, sobretot, és l'oportunitat de cohesionar millor el Govern. El mapa polític català és més estable del que semblava i d'aquestes eleccions no se'n desprèn la urgència d'un canvi de lideratge a l'executiu CDC-ERC. Oriol Junqueras ha quedat reforçat, però els vuit diputats convergents legitimen Carles Puigdemont com a líder d'un Govern col·legiat. I, pel que fa als comuns, ells hauran d'explicar si cal insistir en pactar un referèndum amb Madrid o ha arribat el moment d'afrontar la realitat.




Comentaris

envia el comentari