Tot per la República

"Catalunya, constituïda com a Estat independent, ha de tenir un paper fonamental en aquesta reconstrucció europea"

Quina setmana. Entre l'efervescència de la campanya del 26-J, l'escàndol majúscul del #FernándezGate i la victòria contra pronòstic del #Brexit, l'estiu es preveu ben calorós. Sense oblidar que Podem i sucursals han deixat clar que el famós referèndum sobre no se sap què només és un intent d'arrabassar vots dins del camp independentista.

El terratrèmol que ha generat la filtració de les converses entre Fernández Diaz i De Alfonso ha posat en evidència la guerra bruta perpetrada des del mateix Estat contra els partidaris de la independència, una guerra vergonyosament silenciada pels mitjans espanyols. És inevitable sentir tanta pudor quan esclaten les canalitzacions interiors del clavegueram. I les clavegueres de l'estat espanyol han estat molt actives i ho continuaran estant «pel bé de la pàtria».

De fet, podem tenir la certesa que tot plegat s'intensificarà a cada pas cap a la independència. Només cal recordar la bel·ligerància de la campanya del 27-S. Totes les màscares van caient progressivament i només la convicció i la fermesa en la presa de decisions ens portarà al destí: la República de Catalunya. Una República que necessitem com l'aigua. Una República on ningú persegueix la gent per les seves idees. Una República amb un sistema sanitari de primera i accessible a tothom, i no pas destruït com desitgen alguns. Una República on la democràcia és l'eix vertebrador de la societat. Una República moderna, d'homes i dones lliures, pròpia del segle XXI i no pas del segle XVIII. Una República on ningú es quedi enrere. Una República neta i transparent. En definitiva, una República de Catalunya al servei dels seus ciutadans i proprietària del seu destí.

Per totes aquestes raons, hem d'omplir -un cop més- les urnes d'independència. Massivament. Si alguna cosa hem après d'aquesta setmana és que l'eina més potent i clarificadora que tenim a l'abast és el vot. Cada urna és un examen de la nostra determinació. Com més força tinguem, més potent serà cada pas. Això és així. Unidos Podemos és la millor garantia de la unitat del Regne d'Espanya. Ho ha confessat el mateix Pablo Iglesias sense embuts. Fins i tot s'ha acaparat del vell eslògan de la Guàrdia Civil «todo por la patria». Per tant, cada vot cap a les seves candidatures és un vot en contra de la independència i de la República de Catalunya. Tinguem-ho clar. L'estat espanyol, dissenyat des de l'absoluta oligarquia, és irreformable. Prova n'és que el PP continuarà sent primera força malgrat petar-se l'estat de dret per conspirar contra l'independentisme sense el més mínim sentit de la vergonya. Es constata, un cop més, que la independència és la revolució democràtica possible. I diumenge cal triar entre revolució o conformisme.

Pel que fa el #Brexit, també ha caigut el gran mite del «quedareu fora de la Unió Europea». Coses de la democràcia. Pot agradar més o menys, però així és. Els escocesos han optat molt majoritàriament per quedar-se a la UE. Però ara per ara, són presoners de la voluntat de Westminster. D'altra banda, la victòria del «leave» hauria de servir per enfortir la idea d'una Europa confederal i fidel als principis més universals de la pau, la solidaritat entre els pobles i la descentralització del poder, atorgant més capacitat de decisió als ens locals. I Catalunya, constituïda com a Estat independent, ha de tenir un paper fonamental en aquesta reconstrucció europea. Perquè oi que aquesta Europa no ens agrada? Doncs canviem-la. I això no es pot fer formant part d'un estat tant indigne com l'espanyol. Marxem.




Comentaris

envia el comentari