El mort és ben viu

"Catalunya es tornarà a trobar davant del mur, i aquest cop ja no hi haurà arguments per no intentar saltar-lo amb totes les conseqüències"

És possible que demà diumenge veiem el sostre de vot independentista en unes eleccions generals espanyoles. Tot el que ha passat la darrera setmana té efecte mobilitzador sobre el vot a ERC i CDC. L'escàndol Fernández Díaz recorda la podridura estructural de l'estat espanyol, reconfirma que la societat catalana pateix un estat que li és hostil, i reforça l'autoestima del votant republicà ("ens han mirat amb lupa durant anys i no ens han trobat res") i del votant convergent ("ens volen destruir perquè som la peça clau del sobiranisme").

Per acabar-ho de rematar, el resultat del referèndum britànic deixa en pilota picada l'estratègia unionista de la por (als clubs s'hi pot entrar i se'n pot sortir, la gent pot votar i decidir, les institucions reconeixen els resultats i negocien sortides civilitzades), i sobretot reactiva la qüestió escocesa, que torna a emergir amb més força que mai i aquest cop amb un valor afegit gens menor, com és la constatació que secessionisme i europeïsme no només no són incompatibles sinó que poden ser tranquilament sinònims.

Ha estat, doncs, una última setmana de campanya molt favorable als interessos dels partits independentistes, que segur que treuran un resultat millor del que tothom esperava fa 15 dies. No és previsible que aquesta revifalla final amenaci la victòria d'En Comú Podem, però probablement permetrà, com dèiem a l'inici, tocar el sostre de vot independentista en unes eleccions generals espanyoles, habitualment les menys favorables al vot sobiranista. I a més, sempre quedarà el consol de sumar els vots d'ERC i CDC i proclamar la victòria de la independència com a idea per damunt de l'espanyacanvisme (feliç expressió de Marta Rojals per referir-se al projecte dels comuns) com a idea.

Tant l'escàndol Fernández Díaz com tot allò relacionat amb el Brexit juguen a favor de la qüestió de confiança que Carles Puigdemont plantejarà al Parlament després de l'estiu. Però res no hi ajudarà més que la formació del nou govern espanyol, que, tingui el format que tingui, serà un govern que dirà no al referèndum. Ho diu la lògica més elemental: per a tres dels quatre partits espanyols, és una línia vermella que el referèndum no es faci; i per al quart, no és una línia vermella que es faci. Amb aquest panorama, no cal ser molt espavilat per entendre que no hi haurà referèndum pactat. Catalunya es tornarà a trobar davant del mur, i aquest cop ja no hi haurà arguments per no intentar saltar-lo amb totes les conseqüències. Ja sé que alguns han donat per mort el procés darrerament, però a mi em sembla que aquest mort és ben viu.




Comentaris

envia el comentari