La gran oportunitat catalana

"El Brexit ha impulsat el camí d'Escòcia cap a una independència que ara és vista amb simpatia per la major part dels socis comunitaris, inclosos els conservadors europeus"

L'escenari s'ha capgirat, de forma imprevista, en favor del sobiranisme català. El Brexit ha impulsat, en qüestió d'hores, el camí d'Escòcia cap a una independència que ara és vista amb simpatia per la major part dels socis comunitaris, inclosos els conservadors europeus. Fins i tot Felipe González ha hagut de reconèixer públicament que el resultat del referèndum britànic empeny els escocesos cap a una solució europea al marge de Londres. Els mercats han anticipat, immediatament, els problemes de l'estat espanyol amb una caiguda rècord de la Borsa de Madrid que anticipa tot un final d'època.

A la capital espanyola, mentrestant, la política és prou obtusa com per estar perdent el temps en plans -inútils, com sempre- per recuperar Gibraltar aprofitant el resultat de la consulta britànica. Això, en el context d'un règim que, a Catalunya, està perdent les últimes restes de legitimitat mentre es van coneixent, capítol a capítol, les immoralitats del Ministeri de l'Interior. Les converses de Jorge Fernández Díaz amb el cap de l'Oficina Antifrau simbolitzen la continuïtat en els mètodes -i la mentalitat- entre la dictadura franquista i els seus hereus actuals.

Ara és el moment de la política catalana. Carles Puigdemont ha reaccionat amb intel·ligència atribuint a Catalunya una clara voluntat de construcció europea i situant el conflicte català en paràmetres estrictament democràtics. Per primer cop, l'escenari internacional obre una escletxa d'oportunitat que no es pot deixar passar. Al final queda clar per a tothom, a dins i a fora, que Espanya s'assembla massa a l'Ibex-35.




Comentaris

envia el comentari