El referèndum, la porta a la República Catalana independent

"La CUP no podrà votar 'No' a la qüestió de confiança a Puigdemont. Si ho fa hi hauria eleccions anticipades, i els resultats per a la CUP no es preveuen òptims"

El referendum català és la pedra de toc de la política espanyola. No volen reconèixer-ho, però és així. Pedro Sánchez ja va dir al seu moment que no hi va haver govern de coalició de progrés després de les eleccions del 20 de desembre per culpa dels independentistes catalans. L'afirmació és una cosa exagerada però demostra que la qüestió catalana és, en realitat, la qüestió espanyola. Per si hi hagués algun dubte, el socialista ho ha repetit: el PSOE no donarà cap suport a un govern de Podemos si aquest no renuncia a la seva proposta d'un referèndum català.

¿Per què hi ha aquesta malvolença al referèndum, fins al punt que no sembla importar al PSOE el fet de quedar davant l'opinió com qui va fer impossible un govern de l'esquerra a Espanya? Doncs simplement i, al marge d'altres consideracions, perquè els nacionalistes espanyols, siguin del PP o del PSOE, temen que pugui sortir el "sí" a la independència, i això obriria un camí imparable a través d'una República Catalana.

Efectivament, l'ensurt és majúscul. Fins al punt que la vetusta Vanguardia manipulava una notícia sobre un sondeig d'intenció de vot en relació a la independència per fer veure que aquesta, sent l'opció majoritària, no arribaria a la majoria absoluta. No obstant això, amb les dades de la mateixa enquesta, sí arriben i sobrepassen folgadament aquesta majoria absoluta. 

No té sentit indagar en el passat per buscar responsables de la situació actual. Fa uns anys, l'opció independentista era considerable, però minoritària. Avui és majoritària i un dels motius pels quals s'ha arribat a aquesta situació és la particular incompetència del govern espanyol i la seva lleial oposició que, pel que fa a Catalunya, no s'oposa en absolut. En lloc de comprendre la situació i canviar la manera de fer, potser arbitrant polítiques més flexibles que permetin la negociació, la reacció és típicament espanyola i consisteix en sostenir-la i no esmenar-la, com sempre. Segons Podemos, uns anys més de PP i es fa independentista fins i tot Valladolid. Segons el que mostra l'experiència, uns anys més de nacionalisme espanyol, inclòs el de Podemos, i la independència no serà l'opció majoritària a Catalunya, sinó la unànime.

En aquest context, suscita especial preocupació l'actitud de la CUP de rebutjar el pressupostos de la Generalitat. Les seves dues conseqüències -la dimissió dels cupaires de Poble Lliure per una banda i la reafirmació del sector negacionista per altre- no fan més que intensificar la preocupació. Antonio Baños ho sintetitza molt bé en afirmar que el rebuig als pressupostos obre la disjuntiva de Puigdemont o eleccions anticipades. Rufián extreu les conseqüències d'aquesta disjuntiva d'una manera contundent: si Puigdemont perd la qüestió de confiança, la reacció del nacionalisme espanyol serà "brutal". O sigui, la CUP ha demostrat una manca de capacitat política parlamentària molt greu perquè amb el seu rebuig als pressupostos, s'ha lligat les mans. Arribat el moment, la CUP no podrà votar "no" a la qüestió de confiança a Puigdemont perquè, si ho fa, hi hauria eleccions anticipades, i els resultats per a la CUP no es preveuen òptims

El referèndum català és el punt central de la política espanyola, el que la condiciona de manera absoluta. Administrar aquesta condició és vital per a la continuïtat del procés, i una Catalunya a l'atzar d'unes eleccions anticipades no podrà fer-ho. El sondeig citat augura un Govern de la Generalitat amb una majoria reforçada. Però es tracta d'un sondeig i el resultat final de la votació pot ser un altre. Un que frustri una ocasió única. Està per veure el resultat de les eleccions del 26J. Si sorgeix una majoria d'esquerra, però no absoluta, la qüestió del referèndum català es plantejarà amb totes les conseqüències. En aquest debat no serà el mateix que el nacionalisme espanyol tingui al davant una govern independentista al fet que tingui un altre d'una naturalesa diferent.




Comentaris

envia el comentari