La transició no mereix medalles

"L'expedient de retirada de la Medalla d'Honor a Rodolfo Martín Villa és un d'aquests -escassos- gestos de reparació moral que reconfortaran les víctimes de la dictadura i de la transició i a la societat catalana en general"

L'Ajuntament de Barcelona està aplicant una política simbòlica impecable. L'expedient de retirada de la Medalla d'Honor a Rodolfo Martín Villa és un d'aquests -escassos- gestos de reparació moral que reconfortaran les víctimes de la dictadura i de la transició i a la societat catalana en general. Martín Villa sempre ha exercit càrrecs de primer nivell, fins el punt que va ser ministre tant de la dictadura com de la democràcia, sense que això li comportés la més mínima contradicció. De règim a règim, cap problema. Els policies eren els mateixos, els jutges també... Per què havien de canviar els ministres?

Rodolfo Martín Villa també és recordat com un dles màxims impulsors de la guerra bruta parapolicial. En el període en què ell va ser governador civil a Barcelona o ministre de l'Interior a Madrid es van produir tota mena d'abusos i tortures a les comissaries mentre, en paral·lel, grups d'ultres incontrolats s'encarregaven de les pallisses al carrer o els atemptats contra els grups que molestaven a l'estat. Un dels seus superpolicies protegits era el famosíssim Billy el Niño, un sàdic torturador a qui Martín Villa li va concedir la Medalla de Plata, el 1977, seguida d'un dinar/homenatge protagonitzat per un centenar de policies i el propi ministre. Tot això passava després de la Massacre de Vitòria, amb cinc morts i 150 ferits de bala a mans de la policia.

Però Martín Villa també és un dels millors exemples del que s'anomenen portes giratòries. Ha tingut cadira als millors consells d'administració, com Endesa o Sogecable, i a hores d'ara encara forma part del consell de la Sareb -el banc dolent-, una decisió del govern Rajoy que ningú no ha explicat mai.

Per tot plegat, l'expedient que ha obert l'Ajuntament de Barcelona és una digníssima oportunitat de recuperar la veritat a la política i l'ètica a les institucions. Tot té un límit, fins i tot Martín Villa.




Comentaris

envia el comentari