Per primer cop: el primer cop

"La realitat ja va massa ràpida, i els honors, les lleialtats, les confiances enteses com a obediències cada cop fan més nosa als carrers"

Han passat uns dies, ja, des que la CUP va decidir que mantenia l'esmena a la totalitat al projecte de pressupostos presentat pel Govern. L'endemà molts titulars de mitjans recordaven que "era el primer cop" que el govern no podia tirar endavant els seus pressupostos.

A mode de parèntesi: és una de les tres funcions bàsiques del Parlament, la de votar i aprovar ─o no─ els pressupostos presentats pel Govern a la cambra. Vull dir que pot passar... que, de fet, dins la lògica de l'anomenada política de la representació això pot passar. Vaja, que l'estrany és que en tants anys no hagués passat mai!

Poques hores després que la CUP fes pública la seva decisió van aparèixer les primeres reaccions per part dels líders ─he escrit "dels"─ de Junts Pel Sí i, poc després, també, l'anunci d'un altre "per primer cop": Carles Puigdemont proposant una "qüestió de confiança" de cara al setembre.

Què és una "qüestió de confiança"?, perquè a mi aquesta expressió em sona a allò que passa emocionalment, intuïtivament, vitalment, etc. quan algú et genera un sentiment de benestar, una sensació de que hi pots descansar, de que hi ha "feeling", "bon rotllo", no? Però en aquest context sembla voler dir tot el contrari: sembla que el president de la Generalitat el que vol és fer una votació perquè els diputats i les diputades facin públic si li seran lleials o no. Tot molt masculí. Tot molt del tot o el res. Tot molt de les pel·lícules de l'Imperi romà, vaja... de les del dit cap a dalt o cap a baix.

I, entre tant, els "així no podrem seguir amb el procés, eh?" o allò de "ah!, doncs eren molt socials, els pressupostos, així que uns mesos més de passar-ho malament la gent"!

La realitat ja va massa ràpida, i els honors, les lleialtats, les confiances enteses com a obediències cada cop fan més nosa als carrers, que és allà on hi ha la vida, però també a les institucions.

No sé per què... però em sembla que molt poques dones farien servir això de la "qüestió de confiança".




Comentaris

envia el comentari