La CUP, aquell passat brillant

"Ara la immensa majoria de l'electorat s'ha desentès de la direcció cupaire, que apareix com un grup petit i molt ideologitzat, amb regles pròpies del tot incomprensibles des de fora"

És tan desastrosa l'estratègia de la CUP que, a només tres mesos de la qüestió de confiança, tot sembla indicar que els debats interns de la formació han deixat d'importar a tothom. A diferència de les assemblees de finals de l'any passat, d'enorme cobertura mediàtica, ara la immensa majoria de l'electorat s'ha desentès de la direcció cupaire, que apareix com un grup petit i molt ideologitzat, amb regles pròpies del tot incomprensibles des de fora.

Per si fos poc, els dos noms més reconeixibles socialment han desaparegut de la iconografia del partit. El primer, David Fernàndez, es manté, discretament, a la rebotiga, sense traslladar a l'opinió pública unes discrepàncies que només s'intueixen per comparació a la legislatura anterior. I el segon -i cap de llista a les darreres eleccions-, Antonio Baños, ja fa temps que s'ha allunyat d'un seguit de decisions que, en la pràctica, només són explicables després de la lectura del seu article del passat diumenge.

Però, en qualsevol cas, el fet ineluctable és que el mes de setembre arribarà i la CUP tornarà a ser interpel·lada. I quedarà clar que tant si diuen que sí com si diuen que no, el seu temps polític serà més passat que present.




Comentaris

envia el comentari