Ella, la molt porca

"La inconsciència ve donada pel fet no menor de considerar que lo públic no és de ningú"

Va en un cotxe que molt probablement no hagi pagat, amb un tall de cabell que, sigui quin sigui el preu, a ben segur també és diner sortit de la butxaca d'un altre, pare o mare amb el desig compartit per tants progenitors, el de què "el meu fill tingui el millor que li pugui donar". Hem coincidit en un embús de trànsit, i l'he vista al volant del cotxe on altra gent, com ella, reia amb despreocupació, sense pensar, entre altres coses, en el fet no menor que l'embús sigui un atemptat a la terra que trepitja, una agressió més a la mare naturalesa, que ja no ens sobta perquè tots plegats ens hem acostumat a fer-li mal.

Podria ser més jove i sobre tot més vella. Podria no ser dona i tant faria. Però no, no és igual. L'acció de tirar per la finestra l'embolcall sencer de no sé quin objecte, paquet de cigarretes, llaminadura o altre, m'ha ferit per ser ella, del primer món, i quasi segur "dels nostres". Semblarà un gest sense més conseqüències que el mínim afegit a la despesa pública en tema de neteja. Semblarà una flipada meva això de donar-li tanta importància, entre el miler de cotxes emetent fums verinosos, al gest de la noia llençant el paperot, que blanc i lleuger, ha onejat entre les rodes grises dels cotxes per perdre's desprès sota un d'ells. Però vull compartir amb els lectors la quantitat d'implicacions que el seu gest incorpora i que s'encadenen sense remei en començar a pensar.

Gasta diners de tothom, perquè no pensa el que costen, ja sigui perquè els impostos que paga ella són sols dels invisibles (els indirectes) o perquè li són poc visibles (els directes, que apareixen en una nòmina; ho dubto) o perquè essent-li molt visibles (els d'un autònom; ho dubto més) l'importa un rave (al cap i a la fi, pot pensar -i dic que ho dubto- els pago igual) En definitiva, la inconsciència o la indolència.

La inconsciència ve donada pel fet no menor de considerar que lo públic no és de ningú. Si ho va dir una ministra, perquè no hauria de pensar-ho ella? No cal amoïnar-se pel fet que el carrer estigui brut, mentre el meu cotxe estigui net i polit, i dic això perquè net i polit es veia el seu. A més, encara més corrent és veure un cotxe fet un fàstic expulsant un paper o una cigarreta, propulsat per una ma tant bruta com el cotxe que amb finestres obertes de bat a bat, a més emet la seva música a tota pastilla (què dius de contaminació acústica???). I vet per on, brut i tot, i entre la total immundícia, algú li demanarà parer sobre alguna cosa, per exemple mitjançant el vot...i aquest algú desprès dirà que el poble és savi i que mai s'equivoca construint certes majories.

I aquestes majories potser estaran formades amb aquesta inconsciència, o amb la manca de consideració amb la resta del món, que és la indolència de cada gest de les nostres vides que no realitzem amb la mínima anàlisi de les seves implicacions. En fem un munt cada dia, i la major part són així. Aleshores arriba el debat sobre la cultura, sobre l'educació, sobre l'entorn que ha fet a una persona més bruta, més indolent o inconscient. I tots els partits polítics s'omplen la boca amb la importància del tema, però no he sentit ningú condemnar qui, tenint-lo tot com ella, essent en el primer món, amb cotxe nou i tall de cabell a la moda, continua actuant com si el món no fos també la seva responsabilitat; com si no fos seu, excepte per reclamar que continuï fent possible l'entorn adequat per a la seva felicitat. Tot drets i queixes, cap obligació que no sigui les que complim a cop de multa o presó. Així va arribar el temps en què a Singapur qui llença papers al terra passa una setmana de baixa per les lesions de les fuetades que constitueixen la pena. Això mateix, penós el càstig que allà hauria hagut de patir ella, la molt porca.




Comentaris

envia el comentari