El PNB del sud

"Entre Pedro Sánchez i Susana Díaz no hi ha diferències ideològiques (ideologia? estem parlant del PSOE) i la guerra es limita a assegurar-se les quotes de poder"

Pedro Sánchez i Susana Díaz mantenen una guerra oberta pel control del PSOE, però des de biografies polítiques que s'assemblen com dues gotes d'aigua. Cap dels dos, per exemple, no ha treballat mai. Díaz va entrar a les llistes del PSOE a l'Ajuntament de Sevilla amb 25 anys i allà va cobrar el seu primer sou públic com a responsable municipal de Joventut i Ocupació. Sánchez, en canvi, va entrar per la via del Parlament Europeu i amb 26 anyets li va tocar un càrrec d'assessor dins del Grup Socialista. Des d'aquelles èpoques primerenques tots dos han anat empalmant sous públics derivats de la voluntat digital del PSOE.

Són dos fills del règim. Dues creacions del règim del 78 que aspiren al relleu generacional del vell partit de Felipe González i Alfonso Guerra. Entre ells no hi ha diferències ideològiques (ideologia? estem parlant del PSOE) i la guerra es limita a assegurar-se les quotes de poder que els assegurin continuar vivint amb la mateixa placidesa laboral que fins ara. La d'ells i la dels que els envolten, naturalment.

Per una simple posició estratègica, Susana Díaz té les de guanyar. I per això es llança a la demagògia catalanòfoba sense vergonya, sabent que l'última barricada del PSOE és el superàvit fiscal andalús. Un paral·lel meridional del PNB, amb la diferència que almenys els bascos tenen la decència de callar. Ella, no. Per què hauria de callar una espanyola, si es tracta de catalans?




Comentaris

envia el comentari