La Infanta que tenia un fiscal

"Horrach serà recordat com el fiscal que, en comptes d'acusar, va ser capaç d'immolar-se professionalment a mans de la contradicció. Una categoria gairebé de ficció, com el llop vegetarià o el català que odiava el pa amb tomàquet"

Pedro Horrach és un personatge tràgic. El fiscal del cas Nóos ha lluitat, amb desesperació heroica, per defensar Cristina de Borbó i amb ella tot el règim que va fer el viatge de la dictadura del general Franco al sistema polític del seu successor -i pare de l'acusada-, una democràcia prima, però més o menys homologable. Horrach serà recordat com el fiscal que, en comptes d'acusar, va ser capaç d'immolar-se professionalment a mans de la contradicció. Una categoria gairebé de ficció, com el llop vegetarià o el català que odiava el pa amb tomàquet.

Els finals de règim tenen aquestes coses i, en certa manera, Pedro Horrach té una dimensió èpica. No hi ha ningú en tot l'estat espanyol que es cregui la versió del matrimoni Urdangarin/Borbó, però ell ha continuat defensant la innocència de la parella de barruts, fins i tot després que el germà monarca els hagi retirat el títol de Ducs, l'Ajuntament de Palma hagi despenjat les plaques i el de Barcelona li hagi retirat la medalla d'Or de la ciutat a la que va ser la més distingida veïna de Pedralbes.

Queda la sentència. Difícil, perquè una innocència li costaria cara al conjunt de la bastida política del 78 i la culpabilitat qüestionaria, inevitablement, els privilegis d'aquella família. En qualsevol cas, l'únic que perdrà segur és aquell fiscal que, encara que ell no ho sàpiga, ja està amortitzat pel règim.




Comentaris

envia el comentari