L'ànima tètrica del PSOE

"Els de Pedro Sánchez es miren en el mirall del Pasok i hi veuen reflectida la imatge tenebrosa de Felipe González, amb un puro cada cop més gros i una ànima cada vegada més miserable"

De tots els papers d'aquesta campanya, el més trist és el del PSOE. Ofegats per l'onada que ve de la Complutense, abandonats per la dreta de disseny i ignorats per la dreta visigòtica, els de Pedro Sánchez es miren en el mirall del Pasok i hi veuen reflectida la imatge tenebrosa de Felipe González, amb un puro cada cop més gros i una ànima cada vegada més miserable. Míting a míting, cada cop Pedro Sánchez petoneja menys criatures i abraça més jubilats. S'acosta el 26 de juny i el PSOE es passeja, nerviosament, pel llindar d'un abisme negre i profund.

Sense possibilitats reals de guanyar, els socialistes espanyols comencen a ser tractats com un partit frontissa que s'haurà de buscar la vida completant majories. Això, sense tenir en compte que tots els suports que els queden entre les elits del règim els exigeixen avortar com sigui una possible majoria d'esquerres. Una actitud que encara accelerarà més la decadència d'aquell partit que va ser honrat durant els primers cent anys de la seva existència.

El resultat -si les enquestes l'encerten- serà la conversió del PSOE en un partit regionalista meridional, especialitzat en bloquejar institucionalment qualsevol decisió que pugui posar en perill el superàvit fiscal andalús/extremeny. En definitiva, un objectiu polític tan mesquí com aconseguir la potestat de decidir que els altres no decideixin... Aquests dies Pedro Sánchez reparteix propaganda pel carrer amb la cara de pomes agres que li pertoca a l'últim líder del PSOE que s'havia arribat a creure que seria president del govern espanyol.




Comentaris

envia el comentari