Puc tenir una pistola?

"Fa 4 anys, quan Podemos era només una idea embrionària, Pablo Iglesias reivindicava el dret a portar armes com un dels fonaments de la democràcia"

Fa 4 anys, quan Podemos era només una idea embrionària al cap d'alguns professors d'universitat madrilenys, Pablo Iglesias va publicar un vídeo on reivindicava el dret a portar armes com un dels fonaments de la democràcia. Val a dir que, d'entrada, la peça provoca cert estupor i, en aquells que viuen sota l'ombra protectora del que és "políticament correcte", pura indignació. Però, ens agradi o no, el debat sobre les armes de foc transcendeix l'espai de la seguretat pública per penetrar de ple en la política, en la qüestió social i, clarament, en els drets que tenim com a ciutadans d'un país lliure.

Avui dia els súbdits (així ens diuen) ens plantegem preguntes realment interessants sobre aquells que ens governen. Hem vist com el "Congreso" canviava la Constitució en una tarda per assegurar als bancs que els seus interessos serien la primera obligació de l'Estat. Hem sentit com, des de Madrid, polítics i militars de més o menys pes jeràrquic ens amenaçaven amb l'ús de la violència massiva si ens portàvem malament. Hem comprovat que l'Estat pot col·locar a la policia com a barricada per defensar-se dels votants i, quan cal, usar la violència amb finalitats polítiques. Per tant, ¿estem cedint els nostres drets de manera voluntària?

No és casualitat que les dues grans estrenes de Hollywood d'aquest any (Civil War i Batman v Superman) plantegin EXACTAMENT el mateix tema: la lluita d'un gran poder paternalista amb el monopoli de la força (l'Estat, Superman, SHIELD) contra els individus que es neguen a entregar els seus drets (llibertaris, Batman, Capità Amèrica). Un esquema bàsic que s'empelta orgànicament amb el debat de les armes. ¿Fins quin punt som lliures si l'Estat usa la violència contra nosaltres? ¿Fins quin punt tenim drets si l'Estat ens vol desarmar perquè no ens hi enfrontem?

Ara mateix molts estareu pensant: "No, el tema de les armes té un origen vinculat a la seguretat ciutadana, no a la política". Bé, repassem d'on ve tot això de la prohibició de les armes. La primera regulació moderna sobre les armes la promou la "Declaració de Drets" britànica a finals del segle XVII (1689). Aquesta norma autoritza la possessió d'armes als ciutadans amb una única condició, que siguin protestants. És a dir que l'accés a les armes no és un problema de seguretat pública sinó una eina política. És una mesura, en última instància, que l'Estat aplica per assegurar-se que no serà amenaçat pels seus enemics interns: els catòlics en aquell cas.

El mateix passa precisament als Estats Units, on després de patir l'experiència d'un govern repressiu (el britànic) la segona esmena permet als ciutadans l'accés a les armes perquè cap tirà no torni a esclavitzar-los.

Tendim a finalitzar el debat sobre les armes amb arguments simplistes i sempre amagats rere l'impacte d'una tragèdia recent. Però val la pena recordar que és difícil apuntar-te al carro de la nova política, la reivindicació de la democràcia i l'exigència de més llibertat sense plantejar-te, tard o d'hora, perquè l'Estat pot apuntar-te amb una pistola.




Comentaris

envia el comentari