"No n'espero gaire res"

"Carles Puigdemont és un president en construcció, però ja ha donat indicis clars que es tracta d'una personalitat de perfil alt i llarg recorregut"

"Aquí hi ha un estadista de primera. Cap dels candidats dels partits estatals s'hi pot comparar ni de lluny", va escriure Ramón Cotarelo just després de l'entrevista que li vam fer a Carles Puigdemont per a aquest diari. Potser estava impressionat per la majestuositat del Palau de la Generalitat o, qui sap, també és possible que tingués poca informació prèvia del personatge... Però és cert que el catalanisme polític, a hores d'ara, és perfectament capaç de renovar els lideratges amb relativa facilitat i notable qualitat.

Oriol Junqueras encapçala ERC des de fa menys de cinc anys, amb un èxit electoral indiscutible. I les dues cares que simbolitzaven els altres dos partits independentistes la legislatura passara, Artur Mas i David Fernàndez, han estat substituïts sense gaire problemes, al marge d'encerts i simpaties dels uns i els altres. Carles Puigdemont és un president en construcció, però ja ha donat indicis clars que es tracta d'una personalitat de perfil alt i llarg recorregut. El mateix pel que fa als lideratges de les entitats de la societat civil, que s'han renovat sense problemes.

Tot plegat contrasta amb la mediocritat del sistema polític espanyol, pensat per foragitar els millors. Mariano Rajoy no ha superat l'estadi de buròcrata i Pedro Sánchez no depassa la categoria de trepa de partit. Les seves substitutes, Soraya Sáenz de Santamaría i Susana Díaz, són dues espavilades amb un gran projecte per a elles mateixes i res més. I de la nova política espanyola, com diu Puigdemont, "no n'espero gaire res".

Tot plegat demostra que la política catalana vol això, fer política. I, per contra, els partits espanyols es limiten a intentar que els altres es quedin quiets on estan. Això no assegura la victòria, evidentment, però ajuda a fer-la possible.





Comentaris

envia el comentari