Benvolgut Xavier Domènech

"Si els comuns no us en sortiu i el pròxim govern també es nega al referèndum acordat, us sumaríeu al RUI? Si no, quina és la vostra proposta concreta?"

M'adreço a tu com a més que segur guanyador de les eleccions a Catalunya el proper dia 26. El CIS us dóna 15 escons i no m'estranyaria que fossin un o dos més. Guanyaràs per molts motius. El primer, perquè unes eleccions espanyoles van del que van: de decidir el govern d'Espanya. La gent té el costum de contestar allò que se li pregunta, per això és tan important la lluita pel frame, que al cap i a la fi és la lluita per la pregunta que vols que la gent contesti. En unes eleccions espanyoles la pregunta és aquesta i només aquesta: qui vols que mani a Espanya? Anant per separat, l'independentisme ha renunciat a intentar que la pregunta fos una altra i per tant ha renunciat a guanyar. Tot i això, té un sòl electoral tan alt que, malgrat que el marc "qui vols que mani a Espanya?" és el més desfavorable possible, probablement traurà (sumant ERC i CDC) més vots i diputats que la teva força política. Però això és igual, les eleccions les guanya qui arriba primer, i punt. I el dia 26, si no hi ha una sorpresa majúscula, tu arribaràs primer.

No només guanyaràs perquè tens la millor resposta a la pregunta del 26-J, sinó perquè has/heu fet una bona gestió del post 20-D. Ets convincent, has tingut focus mediàtic, fas tiquet simbòlic amb Ada Colau... I a més, la imatge que ha quedat és que En Comú Podem ha estat coherent en la seva defensa del referèndum. Jo crec que no és cert, perquè mentre hi va haver possibilitats de fer govern amb el PSOE el referèndum va desaparèixer del vostre catàleg de línies vermelles (es pot documentar, si cal) i només hi va tornar quan ja era segur que no seríeu al govern. Però això tant se val, la imatge que ha quedat fixada en l'imaginari de la majoria és que heu estat coherents en la defensa del referèndum, i això és un mèrit polític vostre i de ningú més.

I d'això et volia parlar, del referèndum. Com saps, darrerament s'ha obert el debat sobre l'anomenat Referèndum Unilateral d'Independència (RUI). La idea, molt resumida, vindria a ser la següent: com que és cert que no hi ha millor via que el referèndum per saber si un poble vol o no la independència; com que és cert que el 27-S no va resoldre el dubte de si els catalans la volem o no, la independència; com que és cert que el full de ruta de JxSí és inaplicable sense una majoria parlamentària que hi estigui inequívocament compromesa, i aquesta setmana s'ha vist que aquesta majoria no existeix; com que el consens sobre la necessitat del referèndum és molt ampli a Catalunya; i com que no hi ha cap possibilitat de pactar civilitzadament amb l'Estat un referèndum com a Escòcia o el Quebec, l'única manera de saber el que volem saber és que les institucions catalanes convoquin el referèndum i li donin caràcter vinculant (no com el 9-N) amb totes les conseqüències tant si guanya el Sí com si guanya el No.

És un plantejament que té problemes, esclar que sí, però em sembla bo perquè és net, perquè apel·la radicalment a la voluntat dels ciutadans, perquè és compartible pels demòcrates del Sí i els demòcrates del No, perquè demostra preocupació real per l'exercici del dret a decidir, perquè acaba amb el processisme (temptació de viure políticament de l'allargament del conflicte), i perquè, com explica sempre en Jordi Graupera, ens posa a tots davant del mirall i ens obliga d'una vegada a fer-nos responsables de les nostres decisions. Per tot plegat, el RUI em sembla un pla honest.

Tan honest i tan potent que crec que en el fons us interpel·la més als demòcrates del No que no pas als propis independentistes. Per això vull preguntar-te directament: si els comuns no us en sortiu i el pròxim govern també es nega al referèndum acordat, us sumaríeu al RUI? Si no us hi sumaríeu, podem saber quina és la vostra proposta concreta per permetre que la gent pugui parlar i que la seva veu sigui llei? La vostra proposta és esperar quatre anys i prou? Teniu pla B per exercir el dret a decidir, o el dret a decidir no és prou important per merèixer un pla B? Ja veus, molts preguntes. No espero resposta, t'imagino molt ocupat aquests dies. Estic segur, a més, que durant la campanya més d'un i més de dos periodistes i candidats et faran preguntes semblants. Estarem molt atents a les respostes.




Comentaris

envia el comentari