Qüestió de confiança a la CUP

"El fet és que la CUP no té estratègia. O, millor dit, en té dues que no són compatibles"

Primer, els cupaires posen al límit la negociació de la investidura per a, finalment, acceptar Carles Puigdemont a canvi de fer saltar Artur Mas del despatx de la plaça de Sant Jaume. Aconseguit això, es disculpen i envien dos diputats a les reunions de Junts pel Sí. Un context que torna a canviar a finals del mes passat, a Esparreguera, en una d'aquelles assemblees tan entretingudes per a la gent que menys necessita el descans dominical. Aquest dimarts a la nit destrossen la legislatura retornant els pressupostos al Govern. I, hores més tard, tornen a canviar de discurs i sembla que votaran la moció de confiança que el president Puigdemont ha anunciat per al mes de setembre... De tant voltar, al final resulta que la furgoneta de la CUP no va enlloc.

El fet és que la CUP no té estratègia. O, millor dit, en té dues que no són compatibles. Els uns prioritzen el pacte d'esquerres per fer una revolució social que, en segona instància, arrossegui la nacional. Per això Anna Gabriel afirmava públicament, fa només un any, que "La independència només és possible sense CiU". Els altres consideren que, inevitablement, han de confluir amb JxS si del que es tracta és d'aconseguir una República Catalana socialment justa. No hi ha intersecció entre una visió i l'altra, només una tensió no resolta i, per tant, cronificada. 

Que un partit no tingui estratègia és problema seu. Però que això impedeixi avançar en un procés col·lectiu és un obstacle insuportable. La CUP ha perdut la qüestió de confiança davant tot un país.





Comentaris

envia el comentari