Les Jornades radicalment feministes

"El 'jo' masculí és sempre notícia. I és qualificada sempre de notícia política, a més (...) Però el 'nosaltres' femení no és noticia"

Aquests dies la frase "yo confío en mi papá, firmaba porque él me lo decía" (cito més o menys) de Leo Messi als tribunals ha ocupat minuts, portades i més coses als mitjans de comunicació. També el "jo mateix hagués pogut tenir molts arguments per a quedar-me a la meva comoditat de Girona" de Carles Puigdemont s'ha convertit en notícia acrítica i textual als mitjans. La cobertura a la construcció del "Unidos podemos" de fa unes setmanes no va quedar gens curta i, des de fa mesos, quasi bé cada dia ocupen un volum important de les notícies les negociacions, les declaracions, les acusacions i les paraules en primera persona d'uns quants senyors que competeixen perquè volen governar sols o, com a molt, en un pacte de dos.

El "jo" masculí és sempre notícia. I és qualificada sempre de notícia política, a més (o administrativa, si més no).

El 3, 4 i 5 de juny s'han celebrat a Barcelona les "Jornades radical-ment feministes" que, entre altres coses, han estat un espai en què el desig ha estat (cito el programa) "fer-nos conscients del privilegi immens que significa poder conviure i participar tantes i tantes feministes de diferents edats, orígens, trajectòries i experiències" commemorant, a més, els 40 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (torno a citar) "tot recuperant i donant valor a les experiències i sabers de milers i milers de feministes i a la seva organització col·lectiva".

Tres dies -com proposava per exemple l'activitat de Duoda centre de recerca de dones de la Universitat de Barcelona- en què s'ha parlat, per elecció, com a dones. Tres dies sobre tecnologia, àmbit laboral, associatiu, social, medi ambient, autodeterminacions, violència, diversitat cultural, diversitat sexual, afectivitat, salut, guerres... i molts més temes. Tres dies al llarg dels quals desenes d'organitzacions de dones han posat en comú la seva experiència tot treballant en un present i en un futur conjunt millor. Unes jornades que es van obrir amb el propòsit de (cito el programa) "vibrar i sentir la força de totes les dones que ens han acompanyat i precedit durant tots aquests anys i que conformen les nostres arrels". Tres dies de reconeixement entre generacions i de teixit, que són expressions molt clares de política femenina.

Però el "nosaltres" femení no és noticia.

Què vol dir que, durant i després, els mitjans de comunicació hagin passat per alt informar sobre les Jornades radical-ment feministes?

Vol dir que, a Catalunya, l'any 2016, les institucions i els mitjans de comunicació encara donen per descomptat que el fet polític té sexe, té número i queda adscrit, només, a lideratges passats (o no) per les urnes que, entre altres coses, poden dir pràcticament "he sortit de la meva comoditat i ara em feu enfadar?" i passa desapercebuda una expressió tan gran de política individual.




Comentaris

envia el comentari