Reset

"La gestió del mànec de la paella per part de la CUP està sent objectivament desastrosa. Ni hi guanyen ells ni hi guanya el procés"

Primer sortia Oriol Junqueras mirant a càmera i deia: "Ho farem". Després venia Artur Mas: "Ho farem bé". I finalment Raul Romeva reblava: "I ho farem junts". L'espot electoral de Junts pel Sí resumia a la perfecció en una seqüència les virtuts de l'artefacte i els atributs dels seus components, amb una triple garantia. Junqueras, l'independentista pota negra, garantia que la cosa anava de debò, que no hi havia marxa enrere. Mas, màxim exponent de la gent d'ordre, garantia que l'aventura no es convertiria en una astracanada tipus 6 d'octubre. I Romeva, en representació dels independents de la llista, garantia que en el camí hi hauria la unitat imprescindible entre els tripulants del vaixell. Tot plegat convertia Junts pel Sí en "el vot de la teva vida". Era o ara o mai, això és el que se'ns transmetia.

8,5 de cada 10 votants independentistes del 27S van apostar per aquest relat. L'1,5 restant van preferir votar la CUP, que en el seu espot electoral havia enviat exactament el missatge oposat: "anem lents perquè anem lluny". Pressa, cap ni una. La CUP -ens transmetia el genial anunci de la furgoneta espatllada- va més enllà de la independència, continua tenint sentit l'endemà. Per un costat, doncs, una aliança tàctica entre adversaris amb l'únic objectiu de fer la independència en un curt període de temps "i després ja tornarem a barallar-nos"; per l'altre, un projecte estratègic anticapitalista que té en la independència una estació més i que no aparca el conflicte ni un segon de la seva vida. Tot plegat, però, en un clima de bon rotllo i no agressió que va fer pensar molta gent que era bastant indiferent votar Junts pel Sí o la CUP. Semblava que tot sumava. "Va, ens ho repartim, tu votes JxS i jo la CUP ", es va escoltar en moltes famílies.

Si aquell diumenge 27 de setembre va ser una assemblea sobre com s'ha de fer la independència, la manera de fer-la de Junts pel Sí va arrasar amb un 85% dels vots independentistes, però el repartiment d'escons va posar en mans de la CUP el mànec de la paella. Quan l'aritmètica parlamentària et dóna la clau tens tot el dret a utilitzar-la, només faltaria, però molta gent (també dins de la CUP) pensa que els cupaires estan fent des del primer dia un ús absolutament abusiu de la seva posició de privilegi, violentant constantment les posicions majoritàries dins de l'independentisme i plantejant sistemàticament situacions de tot o res que impossibiliten negociacions normals, d'aquelles on no cal que cap de les dues parts en surti humiliada.

El resultat d'aquest comportament és nefast a tots nivells. Es provoca crispació permanent en la base social del procés, es projecta socialment la imatge que el projecte independentista està en mans d'un grup antisistema molt allunyat de la centralitat del país, s'ofereixen escletxes i flancs d'atac permanents als enemics del procés, s'allunya emocionalment del procés la gran massa moderada sense créixer per l'esquerra (els comuns, aquests sí, no paren d'engreixar-se: sense moure's, per cert, ni un mil·límetre del seu no a la independència)... La gestió del mànec de la paella per part de la CUP està sent objectivament desastrosa. Ni hi guanyen ells ni hi guanya el procés.

Arribats a aquest punt, i sense cap esperança que hi hagi un canvi dins la CUP (Endavant ha imposat la seva llei), és l'hora de fer un reset i que Junts pel Sí torni als orígens. L'alternativa no és fer marxa enrere, l'alternativa és renovar el compromís. Si col·locar el centre de gravetat del procés en el Parlament no funciona, es col·loca el centre de gravetat en el Govern, on sí que hi pot haver la cohesió necessària. I si el full de ruta que constava en el programa no és practicable, es traça un altre camí no necessàriament més lent. És urgent que el 85% recuperi el timó del procés i que ho faci per continuar endavant, no per anar enrere. No es tracta de fer les coses sense la CUP, es tracta de liderar políticament, de marcar el ritme i l'agenda, es tracta de fer un pas endavant. Que sigui el 15% el que es vegi obligat a seguir el ritme de la majoria, no a l'inrevés com fins ara. Les darreres setmanes s'ha fet espai en el debat públic l'anomenat RUI, referèndum unilateral d'independència. És un alternativa molt interessant a considerar seriosament. Junqueras, Puigdemont, Romeva, recordeu: fer-ho, fer-ho bé, i fer-ho junts.




Comentaris

envia el comentari