Un caudillo, dues convergències

"El resultat de la consulta ha deixat la societat catalana perplexa i a bona part dels tortosins a la defensiva"

Aquest dilluns al matí, des d'El Món vam trucar a la Diputació de Girona per confirmar si, tal i com denunciava la CUP, el general Franco encara és, oficialment, president honorari de l'entitat. Al migdia, els funcionaris de la institució ja havien localitzat el document que ho provava als arxius de l'època i ens ho comunicaven. A la tarda, el president de la Diputació, Pere Vila, ens deia: "Donem ple suport a la moció que presentarà la CUP per revocar els honors al dictador i demanarem poder-nos-hi afegir". En menys de vint-i-quatre hores el cas havia quedat políticament resolt. Adéu, Caudillo.

Aquest comportament, transparent i impecable, respecte a un document amagat i empolsegat contrasta amb l'enorme embolic que s'ha creat a Tortosa amb un monument de 45 metres d'altura, visible des de ben lluny. El resultat de la consulta ha deixat la societat catalana perplexa i a bona part dels tortosins a la defensiva. A partir d'ara, inevitablement, la capital del Baix Ebre serà coneguda més per la seva excentricitat política que per la importància històrica de la ciutat.

Dos comportaments, dues convergències. Una es projecta cap al futur, l'altra cap al passat. I, contràriament al que es pensen a Tortosa, són ells que no sobreviuran.




Comentaris

envia el comentari