Amor ultralocal, amor universal

"En un món cada cop més globalitzat, i on la cultura es troba en un procés de folklorització massiva, pocs països resisteixen com Catalunya"

«Només a través d'allò ultralocal es pot arribar a la universalitat». Aquesta reflexió de Michel de Montaigne, un dels filòsofs francesos més savis que he pogut llegir, va ser recuperada -i expressada- en nombroses ocasions per Salvador Dalí i d'altres grans pensadors catalans com Carles Fages de Climent, el filòsof Alexandre Deulofeu i Torres, Francesc Pujols o la famosa Lídia de Cadaquès. I és que aquest concepte de la vida està carregat de veritats. Només endinsant-se en tots els aspectes de la vida d'un lloc -de la terra- es pot apreciar genuïnament la diversitat del nostre univers. Es tracta d'estimar el teu entorn immediat per poder estimar els altres, i de viure i expressar aquest amor ultralocal sense complexos, amb la ment oberta.

Faig aquesta reflexió perquè en aquest món cada cop més globalitzat, aquest concepte xoca de ple amb un altre que hom anomena cosmopolitisme, i que, avui dia, poc o molt, consisteix en saltar d'una punta a l'altra del món per fer-se unes selfies als llocs més emblemàtics del planeta i, ben tornat, ensenyar-les als amics al voltant d'uns gintònics. Des d'aquesta perspectiva superficialista de la globalització, no es viu la diversitat sinó que es sobrevola, sense tocar de peus a terra. He après a incorporar aquesta filosofia de vida tan enriquidora gràcies a les bones persones d'aquest país que m'he anat trobant pel camí, i que sempre m'han obert el seu cor. M'encanta anar d'un poble a l'altre, seure, escoltar i parlar amb la seva gent -àvies, avis, joves i no tant joves-, connectar amb l'entorn natural, en definitiva, descobrir sense límits ni imposicions.

Desgraciadament, el concepte de l'ultralocalisme està molt malentès i poc practicat avui dia. Els cosmopolites metropolitans, que generalment són més provincialistes del que diuen o es pensen, perceben l'ultralocalisme com una amenaça conservadora. En realitat, és just al contrari. És, en efecte, la connexió més potent que un ésser humà pot establir amb el seu entorn més immediat i també la millor manera de fomentar una cultura viva, crítica, natural i universal. Per aprofundir reflexions sobre aquest tema, us recomano el llibre Ultralocalisme. D'allò ultralocal a l'Universal, d'Oscar Jané i Xavier Serra.

Cal fer palès que, en un món cada cop més globalitzat, i on la cultura es troba en un procés de folklorització massiva, pocs països resisteixen com Catalunya. Perquè entenc que Catalunya és molt més que Barcelona i l'àrea metropolitana. Pla més! De fet, allò que alguns gosen anomenar la «perifèria» és sens dubte allò més autèntic que té el nostre país. I cal reivindicar-ho més. Cada poble, per petit que sigui, és una joia que compon la diversitat del nostre petit país. Ja ho sabeu, l'amor genuí és impossible si no ens estimem a nosaltres mateixos. Doncs això. Estima't, estima els altres i estima allò que tens ben a prop.




Comentaris

envia el comentari