Retrobament

"Seria un error limitar la naturalitat de les relacions entre Balears, Catalunya i el País Valencià, tan sols a l'àmbit cultural o lingüístic"

Aquests dies ha fet un any del canvi polític històric produït al País Valencià i a les Balears, tant als ajuntaments, com a les diputacions llevat d'Alacant, consells insulars i, de manera més visible, a la Generalitat Valenciana i al Govern Balear. Després de dècades de monopoli del PP a les institucions, que ha generat una deplorable història de corrupció i incompetència, així com un menyspreu i un assetjament constant a la llengua i la cultura del país, finalment hi governen forces polítiques de tradició democràtica que no solament no són hostils al país, sinó que, alguna d'elles, s'ha distingit sempre pel seu compromís nacional. I cal reconèixer que, en el cas del president valencià Ximo Puig i de la presidenta balear Francina Armengol, es tracta dels noms més adequats que els socialistes podien posar al davant dels dos governs, tenint-ne en compte la biografia personal i la seva actitud cap a la identitat cultural i política dels territoris que ara governen. El canvi ha estat més que evident i, en algun ajuntament com el de València, francament espectacular. No tan sols ha cessat l'hostilitat contra tot el que hi podien representar els senyals d'identitat col·lectiva, sinó que s'ha començat a invertir el sentit negatiu de certes pràctiques i mesures legals enquistades d'anys ençà pel mal govern del PP. Les Corts Valencianes i el Parlament Balear, feliçment, han desmuntat bona part de tot l'entramat legal antivalencià i antibalear que els governs anteriors havien anat ordint en tots els camps.

Un dels àmbits on el canvi ha aparegut amb més claredat és el relatiu a les relacions amb Catalunya. Durant tots aquests anys de nefasta memòria, les no relacions amb el Principat n'han estat un tret distintiu. S'han evitat sempre i, sovint, bona part de l'imaginari que s'havia promogut des de les instàncies governamentals era fet contra Catalunya, apel·lant a un suposat perill català, pretext que permetia donar aires de normalitat a les relacions de dependència amb Madrid i el govern d'Espanya, dintre la més ortodoxa lògica colonial. Tot, excepte Catalunya. S'arribà a promoure, el 2004, la parida d'un "eje de la prosperidad" que abastava les Balears, el País Valencià i...Madrid! Cal reconèixer, segons demostren els tribunals anticorrupció, que l'eix va funcionar prou bé, sobretot per als interessos econòmics, tant personals com polítics, dels que van promoure'l. Però pel que fa a la gent, l'impacte positiu de la mesura va ser inexistent. Fins i tot, a València, en la primera etapa de l'autonomia, sota hegemonia socialista, els lligams amb el Principat van intentar evitar-se i qualsevol vincle públic amb Catalunya provocava una incomoditat evident per als estadants del Palau situat a carrer dels Cavallers, 2, de València, seu de la Generalitat.

Ara, no sols s'ha produït un desglaç en les relacions, sinó que, desacomplexadament, aquestes van camí de produir-se amb tota normalitat i, el que és més important, fins i tot amb una certa regularitat. El novembre passat, la presidenta balear visità el president valencià i el febrer d'enguany ha tingut lloc al Consolat de Mar de Ciutat de Mallorca, seu del Govern balear, una reunió del govern titular de l'indret amb el seu homòleg valencià, presidida pels presidents Armengol i Puig, amb els seus respectius vicepresidents i altres membres dels seus executius. El president Puigdemont ha anat també a Palma i Francina Armengol a Barcelona. Tothom ha visitat tothom, amb una sola excepció, fins ara, òbviament la més simbòlica de totes i, per tant, la que té una càrrega política més gran: la visita del president de Catalunya a València, però tot arribarà. La reciprocitat en la recepció de la Televisió de Catalunya a les Balears i d'IB3 al Principat ja és un fet. Malauradament, però, encara no ha estat possible l'arribada de TV3 més enllà del Sénia. Les Balears s'han incorporat a l'Institut Ramon Llull, d'on mai no haurien d'haver sortit, i el president Puig ha assegurat que el seu govern estudiarà la manera d'incorporar-se també a aquest organisme de projecció internacional de la llengua i la cultura que compartim i que és tant dels uns com dels altres perquè, senzillament, és de tots junts alhora. No podia ser d'altra manera, tenint en compte que, a l'època del PP, a la Fundació Ramon Llull hi era representada, en absència de la generalitat valenciana, la Xarxa de Municipis Valencians Ramon Llull, presidida per l'alcalde de Morella...Ximo Puig!

Però seria un error limitar la naturalitat de les relacions entre Balears, Catalunya i el País Valencià, tan sols a l'àmbit cultural o lingüístic. L'economia, les infraestructures, el finançament, són temes essencials i comuns per a tots. Cal celebrar, doncs, les trobades i els posicionaments públics del conseller J.Rull i la consellera valenciana M.J.Salvador, en defensa del corredor mediterrani, denunciant la deixadesa i la marginació del govern espanyol cap a Catalunya i el País Valencià en relació a aquesta infraestructura, actituds hostils que s'han refermat aquesta mateixa setmana per boca del responsable espanyol d'infraestructures en afirmar aquesta mateixa setmana que el corredor "no es para mañana"... Mentrestant, hem de veure com l'àrea més dinàmica, exportadora i amb més empreses petites i mitjanes de l'estat no té possibilitats de vertebrar-se per l'alta velocitat ferroviària, encara amb un tram de via única entre Tarragona i Castelló, mentre l'AVE va ple de trens buits de passatgers, en un paisatge d'estacions desèrtiques. També els consellers de transparència dels tres governs, Raül Romeva, Manuel Alcaraz i Ruth Mateu s'han trobat a Barcelona en una sessió de treball, perseguint objectius comuns i compartits. El retrobament dels governs de Catalunya, Balears i el País Valencià és un símptoma de normalitat institucional que, feliçment, no queda reduït a la llengua que és de tots. Ha tardat a arribar. Que duri, doncs, i bona feina!




Comentaris

envia el comentari