La Universitat té futur?

"Regatejar i abaratir l'ensenyament universitari fins al punt d'equiparar-lo a una sortida més o menys ben pagada ens pot acabar costant molt car"

Dimarts, dimecres i dijous de la setmana vinent comença la selectivitat i segons hem sabut els estudiants ja no creuen que la universitat ajudi a tenir un bon sou. Això és el que es desprèn dels resultats de l'enquesta Via Universitària feta per la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa Vives d'Universitats. L'informe destaca que només el 33% dels estudiants creuen que la universitat els conduirà a una professió de prestigi o ben pagada. A diferència de fa uns anys, la gran majoria, un 73%, ha triat els estudis perquè és la professió que els agrada. I d'aquests, el 70% l'ha escollit perquè es correspon amb les seves aptituds. Una altra de les conclusions que l'enquesta mostra és que poder estudiar a la universitat depèn principalment del suport familiar.

Els pares són els principals finançadors de les despeses dels estudis en un 52% dels casos, mentre que un 23% es paguen les despeses treballant durant el curs. Un 13% amb una beca i un 6% treballant durant les vacances. L'enquesta s'ha fet a 20.512 estudiants de 19 universitats del territori de parla catalana(Andorra, Espanya i França), entre febrer i abril de 2015.No em negareu que a vuit dies vista d'arrencar les famoses PAU, les proves d'Accés a la Universitat, valgui la pena posar-hi una mica de llum, d'interpretació a aquestes dades. I per això vaig voler saber l'opinió d'una de les persones que més en sap d'ensenyament a casa nostra i que ,a més, és un bon amic: el president del Centre Unesco Catalunya, Eduard Vallory. Ell que és un defensor a peu i a cavall de la idea que cal educar en competències per la vida des de l'escola bressol fins a la universitat volia que m'il·lustrés per poder-ho compartir amb tot ElMón.

Vallory creu que en gran mesura la universitat avui és fonamentalment un acreditador. És a dir, que els estudiants saben que la universitat no els capacitarà per fer coses millors però que sense el títol que aconseguiran les coses serán més dificils. Si el principal valor afegit de la universitat és l'acreditació- el títol- sense comptar la formació acadèmica que reps, la institució acadèmica té els anys comptats. Si en els pròxims deu anys un Linkedin o similar desenvolupa un sistema d'aceditació horitzontal de competències que tingui un valor de mercat pròxim al de l'acreditació universitària, aleshores el valor diferencial de la universitat caurà en picat. Ara bé, el perill real que apunta Vallory és el que vaticina que passarà als Estats Units d'aquí a no gaire anys.

Si per estudiar quatre anys s'ha de pagar entre 80.000 i 200.000 dòlars, si apareix un sistema d'acreditació alternatiu que no es basi en qualificacions acadèmiques- per exemple si a mi m'haguéssin pogut acreditar el que ja sabia abans d'entrar a periodisme perquè feia anys que treballava en el ram- no tant sols t'estalvia temps i diners sinó que a més te'n pot fer guanyar, triomfarà. I si això serà una realitat als Estats Units, ho serà també a casa nostra, d'aquí a quatre dies. Però al capdavall d'aquestes dades, jo em pregunto: on queda el coneixement? Engolit pels diners? No es valoren els coneixements que puguis adquirir a la facultat? I en altres disciplines com la medicina, on s'hauràn après les competències que garanteixin que aquella persona és apte per exercir. Qui i com s'acreditarà que ets un bon facultatiu? Regatejar i abaratir l'ensenyament universitari fins al punt d'equiparar-lo a una sortida més o menys ben pagada ens pot acabar costant molt car, a tots, com a societat.




Comentaris

envia el comentari