Violència

"Allò que en diuen la pluralitat interna del país s'ha expressat amb tota la seva cruesa política en les darreres setmanes"

Hi ha mal rotllo en l'ambient. I certament, les darreres setmanes han estat molt aspres. Allò que en diuen la pluralitat interna del país s'ha expressat amb tota la seva cruesa política. Hi ha qui diu que aquesta pluralitat és la nostra fortalesa com a societat, i potser sí, però la traducció política d'aquesta pluralitat està resultant molt estressant. I a fe de Déu que els catalans (i els barcelonins, més) estem sotmesos darrerament a un autèntic test d'estrès.

Cal subratllar un fet clau. A Catalunya (i Barcelona) i ha set (set!) espais polítics articulats amb representació institucional, i tots (tots!) són actors principals per un motiu o un altre. CDC i ERC ho són perquè governen el país. Els comuns ho són perquè manen a Barcelona i vés a saber si aviat seran segona força a Espanya. La CUP ho és perquè malgrat ser petits l'aritmètica parlamentària els ha donat el mànec de la paella de la governabilitat. El PSC ho és perquè el mag Iceta ha aconseguit corregir als despatxos el que no va guanyar a les urnes i torna a ser força de govern a les quatre capitals de província. El PP ho és perquè és qui governa a Espanya i per tant ens governa a nosaltres també. I Ciutadans també és un actor principal perquè és el cap de l'oposició aquí i la joguina escollida de l'establishment allà.

És a dir, aquí no n'hi ha dos o tres que remenen les cireres i quatre o cinc que s'ho miren esperant el seu moment. No, aquí les cireres les remenen tots. Els set. Dubto que hi hagi cap altre país al món on es doni aquesta circumstància. Amb un agreujant, i és que a Catalunya no vivim temps líquids, els projectes polítics que hi ha sobre la taula són de debò. No estem gestionant quotidianitat, estem refundant: l'esfondrament del règim del 78 a Catalunya és total en l'eix nacional, en el democràtic i en el social, i enlloc com aquí això és tan clar i, sobretot, tan irreversible.

Pugna aspre tenim i pugna aspre ens espera, doncs. Són els signes del temps. I precisament per això cal ser més contundent que mai en el rebuig a qualsevol forma de violència. La violència s'ha de perseguir i combatre, ha de ser aïllada, rebutjada, condemnada i castigada. La violència visible i estúpida dels encaputxats de Gràcia i la violència invisible i inhumana que fa que (aquesta setmana ho hem sabut) hi hagi pares a Ciutat Meridiana que no porten els fills a l'escola per por de sortir de casa i que aquell moment sigui aprofitat per desnonar-los.




Comentaris

envia el comentari