Qui ens ho havia de dir?

"La monoparentalitat es tradueix, administrativament, en una xifra de diners"

Malgrat se segueixin fent congressos catòlics per a defensar que només existeix un tipus de família, és a dir: aquell en què la biologia determina el parentiu, hi ha dos parents ─un home i una altra dona─ que estableixen un vincle heterosexual inspirat en l'amor romàntic, i del que descendeixen criatures que de manera patrilineal i patriarcal hereten cognom, faldilles roses i pantalons blaus fins el genoll, etc. el cert és que de tipus de família n'hi ha molts.

No només hi ha molts tipus de família, sinó que hi ha molts tipus de sentits de família: hi ha qui la segueix vivint com a part d'un cicle natural vital, impregnada de tradicions a voltes més socials, a voltes més simbòliques. Hi ha, però, qui la viu com una creació, i llavors no hi ha més mandat ni més tradició que el vincle basat en la cura i en l'amor: de nou, doncs, les seves formes poden ser infinites.

Podria fer-ne una gran tipologia seguint formats i sentits: dues mares, dos pares, un pare i una mare, un pare, una mare, una casa de tutela, una tieta que és amb qui visc, el tiet que no és germà de la meva mare però que m'estima molt... en fi! I podria endinsar-me unes línies més a recordar que, malgrat tot això existeix, segueix imperant el simbòlic heterosexual, biparental i patriarcal tant per a determinar quines famílies són dins la "normalitat" com per a disculpar els rols tradicionals dels homes i les dones dins la família: allò de "és normal que el pare arribi més tard de treballar" o allò de "nen, que ja tens cinc anys i ara ja no és normal que juguis només amb les nenes al pati".

Però no vull escriure sobre això.

Vull escriure sobre el frau que fan moltes famílies, a Catalunya, quan sol·liciten i fan servir el carnet de família monoparental per a obtenir ajuts, subvencions o no sé què més, i no són famílies monoparentals. I no m'interessa tant el frau que fan a nivell econòmic a la societat a través de la Generalitat i els Ajuntaments: m'interessa el frau que això suposa a la llibertat, i el frau que això suposa a les diferents formes de vincle familiar que hem anat dient al món que són reals.

Hi podria veure la part positiva: les subvencions a la família monoparental s'han carregat l'estereotip de mascle proveïdor del patriarcat... qui ens ho havia de dir!. També han donat la volta a la vergonya que passava una dona fa dècades, durant tota la seva vida, cada cop que havia de dir que era "mare soltera". Podria estar contenta per l' impuls de modernitat envers la diversitat familiar que han provocat les subvencions! Però no ho estic.

La monoparentalitat es tradueix, administrativament, en una xifra de diners: si una persona progenitora no té un mínim d'ingrés per part de l'altra persona progenitora pot anar a demanar el carnet de família monoparental. I li donen. Encara que, potser, hi hagi frau en el que es declara que es percep de l'altre o altra progenitora. Encara que les criatures sàpiguen que tenen no una persona a la família, sinó dues. Què se li explica a una criatura que té dues mares, dos pares, un pare i una mare quan pregunta "mama, com és que en aquest carnet que has tret hi diu que som família monoparental"?

No ens ajuda gens, com a societat, aquest frau. Hem treballat molt per a ensenyar-li al món que la família no és un contracte social ni econòmic, sinó una relació d'amor i de cura. Hem treballat molt, a les escoles i a casa, per a fer sentir a les criatures que a ningú li sobra ni li manca ningú: que cadascú té la família que té i que l'important és qui et fa el petó de bona nit cada capvespre. Hem treballat molt per a fer sentir seguretat a les criatures quan els hem explicat que la mort existeix, i que si tens dues persones que et cuiden a la família i en falta una, l'altra t'estimarà, hem treballat molt per a fer sentir a les criatures de famílies monoparentals que s'han de sentir segures, si falta l'única persona que sosté la família.

I ara resulta que tot eren ingressos i diners al compte corrent d'un banc?

Estaria molt bé que les famílies que no són monoparentals i el tenen, tornessin els carnets a l'administració, perquè un carnet no explica les múltiples formes d'amor.




Comentaris

envia el comentari