La copa d'aquell senyor que té dues filles

"Policies escorcollant, ciutadans protestant, provocadors exhibint-se, barcelonistes detinguts... Les imatges clàssiques d'una pseudodemocràcia sudamericana"

Error clamorós. L'estat ha comès una equivocació majúscula, immensa, colossal. Prohibir una bandera pacífica, cívica i democràtica com l'estelada en la final de la copa d'aquell senyor que té dues filles equival, ni més ni menys, què a proporcionar una imatge exacta i súpermediàtica de l'autoritarisme del règim del 78, hereu directe de la dictadura del Generalísimo. De la copa d'un senyor que es deia Francisco a la copa d'un altre senyor que es diu Felipe, passant per l'altre espavilat que els relliga. De copa a copa i prohibeixo perquè em toca... els dallonses.

Però ara és l'estat qui té un problema autocreat. Si manté la prohibició s'arrisca a una desobediència massiva, tal i com ja s'està manifestant, de forma molt activa, a les xarxes socials. Policies escorcollant, ciutadans protestant, provocadors exhibint-se, barcelonistes detinguts... Les imatges clàssiques d'una pseudodemocràcia sudamericana. En cas contrari, si l'estat afluixa, les institucions del 78 demostraran una feblesa impossible d'amagar en un escenari relluent com la final d'un campionat de futbol. O un mal o l'altre, sense saber quin desprestigia més.

En definitiva, en un moment políticament difícil a Catalunya l'estat espanyol ha sortit -com sempre- al rescat de la cohesió i la unitat del catalanisme polític. No només això, sinó que aquesta prohibició, més estúpida que absurda, acabarà arrossegant el FC Barcelona cap a una actitud més ferma en l'àmbit nacional. Tot plegat, una oportunitat d'or que s'aprofitarà segur, perquè apel·la a la base social. En qualsevol cas, gracias amigos.




Comentaris

envia el comentari