El nostre refranyer recull la saviesa popular de manera extraordinària. I per mi és un pou inesgotable d'aprenentatge i d'inspiració. La mirada lúcida, pràctica, àcida i crua sobre la realitat que tenien els nostres avantpassats que ens han precedit és un patrimoni que sovint no valorem. És un tresor que verbalitza l'experiència viscuda i la transmissió d'un mestratge que li hauríem de parar una atenció especial.

Hi ha un bon grapat de sentències, adagis, proverbis i dites breus que expressen un pensament en forma de judici sobre una veritat d'índole moral. I sovint hi recorro per corroborar fets que tenen lloc en els nostres dies, com els que passen ara. Davant de les pròximes eleccions, no només tinc la sensació real de ser un cornut i que et/ens toca pagar el beure sinó que val més el mall que l'enclusa. És a dir, que a més de ser les víctimes d'aquest desastre, del desgovern, de la falta de responsabilitat -o així ens ho volen fer creure- encara hem de carregar amb les culpes de no haver sabut votar prou bé. I per si no n'hi hagués prou, a més, hem d'assumir els costos perquè costa més l'accessori que no pas el principal. És més car l'instrument per arribar a fer funcionar l'engranatge polític que l'artefacte polític en sí, tot i que els sous dels diputats del Congrés deixa'l anar també, petit no ho és.