La força de la societat civil

"Necessitem unir les nostres forces per construir una societat madura on les persones puguin debatre, discrepar, argumentar, escoltar, proposar i dialogar enlloc de linxar i actuar com ovelles"

Fa tres anys que sóc membre de ple dret de l'Assemblea Nacional de Catalunya. No sóc militant de cap partit polític. Em vaig fer soci després de la manifestació de l'11 de setembre del 2012. Aquella diada, vaig redescobrir el poder de la mobilització pacífica i festiva d'un poble a la recerca de la seva llibertat política, social, cultural, econòmica, és a dir, la seva sobirania. Vaig tornar a viure emocions fortes a la Via Catalana del 2013, a la V del 2014 i a la Via lliure del 2015. Mentrestant, vaig col·laborar en la mesura del possible amb la sectorial Traductors per la independència, gent de tota mena, completament desinteressada, que dedica un tros del seu preuat temps a internacionalitzar el procés independentista. Això és la veritable essència de l'ANC: molts voluntaris entregats i altruistes fent mans i mànigues, junts, sense prejudicis ni partidismes, per assolir reptes immensos.

En l'últim any, però, em fa l'efecte que aquest concepte de l'ANC ha quedat eclipsat per la complexitat del moment polític i per les velles batusses entre els diferents partits sobiranistes del nostre país. Si ens parem a pensar fredament en tot el que s'ha aconseguit via la mobilització ciutadana de l'independentisme els últims cinc anys, tornaríem a entendre la veritable força de la societat civil. És en gran part gràcies a aquestes mobilitzacions que tenim avui una majoria absoluta independentista al Parlament per primera vegada en la història recent del país. Trobo que aquests èxits es valoren poc. Cansament en diran alguns. La pèrdua del somriure en diran d'altres. Per d'altres, podria ser la frustració de no veure encara realitzat el que abans era un somni, i ara una realitat tangible. Però la veritat és que tothom sap que el nostre repte és immens i laboriós. Sabíem perfectament que no seria gens fàcil.

Desgraciadament, com en qualsevol associació o moviment assembleari, sempre hi ha qui actua per interessos partidistes. L'ANC no és cap excepció. L'ésser humà no és perfecte. A vegades s'afebleix davant les temptacions de control i acaba perdent la noció del joc net i del bé comú. És una llàstima, però és així. Els partits polítics veuen l'Assemblea com un espai d'influència en el qual han de ser presents, peti qui peti. És un greu error. L'ANC no pot esdevenir un instrument al servei dels partits polítics. Ha de ser la veu de l'independentisme civil, un punt de trobada de tota la gent que volen que el seu país sigui lliure. Surti el Secretariat Nacional que surti avui, això ho hem de tenir molt clar.

Dit això, m'agradaria fer palès que el paper de la societat civil no s'ha acabat i no s'acabarà. Encara tenim moltes coses per fer. Coses que hem de fer junts. Coses que hem de fer pels qui vindran després de nosaltres. Pels fills. Pels néts. Per dignitat. No siguem egoistes del present. La República de Catalunya serà el resultat del nostre esforç, de la implicació ciutadana, del nostre compromís envers el projecte, de la tenacitat d'aquells i aquelles que, malgrat la boira, han sabut veure clar, i d'aquella gent que tard o d'hora, s'anirà adonant que la República de Catalunya és la veritable revolució. Necessitem unir les nostres forces per construir una societat madura on les persones puguin debatre, discrepar, argumentar, escoltar, proposar i dialogar enlloc de linxar i actuar com ovelles. I ho farem.




Comentaris

envia el comentari