Els fills de la diputada

"Anna Gabriel ha tingut l'habilitat de fer aflorar una certa hipocresia ambiental que considera la cura dels nens com l'afer privat d'una parella"

Em costa d'entendre quin és el problema de la proposta d'Anna Gabriel de criar els fills en grup. En format "tribu" tal i com ho defineix ella. De fet, és una idea que parteix d'un cert retorn a les economies de subsistència que són, per necessitat, les més col·laboratives. Fins i tot hi ha hagut assajos estructurats, com els kibbutz sionistes, que encara a hores d'ara generen un debat intens entre psicòlegs i sociòlegs. La idea comunal ha estat sempre present en els moviments socials més arrenglerats amb l'esquerra i l'ecologisme.

La idea de Gabriel és del tot discutible, però no més que d'altres praxis normalitzades en societats com la catalana on, sovint, l'atenció quotidiana dels nens és subcontractada a dones que, per necessitat, es veuen obligades a renunciar al contacte amb els fills propis, que es crien -amb freqüència, comunalment- en els seus països d'origen. O la delegació de la cura dels més petits en uns avis víctimes d'un estrès que no els pertoca. Per no parlar dels internats, més o menys estrictes. No hi ha solucions moralment absolutes.

En definitiva, Anna Gabriel ha tingut l'habilitat de fer aflorar una certa hipocresia ambiental que considera la cura dels nens com l'afer privat d'una parella quan, al capdavall, la veritat és que no hi ha res més comunitari que la successió generacional.




Comentaris

envia el comentari