Les enquestes no ho són

"No podem creure unes enquestes que ens volen avançar alguna cosa sobre la base d'una població que reconeix no saber fins la última setmana que decidirà"

Serà per la capacitat que té la gent d'amagar el que pensa, serà perquè l'univers sobre el que es fan és molt petit, el cert és que les enquestes ja no són el que eren. O potser no ho van ser mai. La capacitat dels centres de prospectiva electoral per desdir-se de les prediccions fetes a cop d'entrevista és digna del polític més hàbil. De fet un Argelaguet reconeixent errades és una rara avis digna de respecte en un món on sempre hi ha una raó no contemplada que justifica la desviació entre previsió i resultat. Al cap i a la fi hi ha alguns factors que les condicionen fins al punt de fer-les altra cosa del que volen ser.

El primer dels factors a tenir en compte és la dificultat per identificar un bon subjecte, és a dir, representatiu d'un segment de població. Ens diuen els enquestadors que fan correccions sobre la base de l'aleatorietat, però convindrà amb mi el públic lector que el principal element de distorsió no ha estat mai corregit: truquen a les cases!! Saben, però, que la majoria de nosaltres ja no té a casa un telèfon fixe que sigui operatiu, o hi respon exclusivament la iaia, o es deixa sonar sense respondre quan el número entrant és desconegut. Això, que potser consideraran ximpleries, són elements definitius a l'hora de configurar el camp d'actuació, el conjunt de les persones identificables amb col·lectius, que permetin fer representativa una enquesta; i són inevitables, perquè hores d'ara, malgrat que la nostra intimitat ja no sigui tal, encara és impensable una trucada al nostre mòbil per preguntar-nos sobre les nostres preferències electorals.

El segon factor que ha dificultat l'aproximació entre enquesta i realitat és l'autorreferencialitat: si com les mateixes enquestes que aquí poso en dubte diuen, quasi un deu per cent de la gent que va anar a votar va decidir el seu vot de camí al col·legi electoral, ¿quin marge d'error se li han de donar a les enquestes que per necessitat inclouran gent que pertany a aquest no banal percentatge? Si a això afegim que, segons ens han dit, altra tanta gent ho decideix durant la campanya, qualsevol predicció esdevé surrealista. No podem creure unes enquestes que ens volen avançar alguna cosa sobre la base d'una població que reconeix no saber fins la última setmana que decidirà. Si és que decideix anar a votar.

Perquè el tercer factor, i aquí s'agafen com ventoses els endevinadors electorals, és com el grau d'abstenció ciutadana afecta qualsevol previsió que puguin fer. O sigui, que no és possible preveure fins a quin punt s'abstindrà la població i, per tant, tot el que digui el futuròleg s'ha de prendre a benefici d'inventari. Com la bruixa amb la bola de vidre: potser l'encerta, potser no. I el grau d'abstenció, pel que hem vist, no se sap ni tant sols a què es deu, perquè gent empipada i cansada pot respondre allunyant-se de les urnes o acarnissant-se sobre la utopia de què ara vagi de debò, ara sigui possible que entre el vot emès i el govern resultant hi hagi un sòlid i responsable fil conductor. Sobretot mentre una abstenció col·losal no sigui representada amb uns quants escons buits que castiguin els diputats i ens estalviïn uns calerons.

Clar que tot això no és sols culpa dels professionals de la prospectiva electoral, tot i que també haurien de preveure un tercer factor: la inconsistència de les respostes de la gent; aquesta inconsistència ve donada no sols per la mentida (més o menys relacionada amb la reticència a creure que l'enquesta sigui anònima, o per un cert pudor a reconèixer les pròpies preferències davant els altres -el famós "vot ocult" d'alguns partits); ve donada també per la manca de veritable identificació de la pregunta o de les alternatives de resposta, o pel fet de què algunes de les coses que es preguntin hagin caigut a l'oblit (record de vot) Un exemple d'això últim és la diferència entre la gent que creu que va votar en les eleccions anteriors i la gent que realment va a anar a votar: o l'enquesta no és representativa o el subjecte recorda quelcom imaginari.

Però el pitjor de tot no és això; el pitjor és el fet d'haver constituït les enquestes en una mena de globus sonda per copsar les reaccions socials i mediàtiques, o per ajudar a conformar, orientar o condicionar les definitives decisions electorals. A cada portal de comunicació els resultats d'una mateixa enquesta són anunciats de forma diferent per tal d'atiar les pors, les expectatives o les animadversions; no són informació que serveixi a la construcció de l'opinió pública lliure; ben al contrari, no sembla interessar gaire buscar la veritat, únic motor ètic de la constitucionalment protegida veracitat, entesa aquesta com a contrastació rigorosa de la informació. Per posar un exemple ben senzill: aquests dies, veient la interpretació que els mitjans de comunicació fan de la darrera enquesta del CIS no se sap si el gallec puja o baixa de l'escala, si el de la cua se la talla i en quina mesura els dos venedors de centre (comercial) surten moguts a la foto. I si ens apropem a Catalunya la descripció del paisatge es podria traduir en: compte, que ens menja el llop. Potser sí que se'ns menjarà si no fem els deures...




Comentaris

envia el comentari