Grans principis

"Els periodistes d'El Mundo defensen els seus llocs de treball, però no parlen de les greus ofenses al periodisme i a la seva funció social d'aquest diari"

Coincidint amb el dia mundial de la llibertat de premsa, dimarts els treballadors d'Unidad Editorial (El Mundo, Radio Marca i altres mitjans) van anar a la vaga amb èxit: el diari, per exemple, no va sortir al carrer el dimecres per primer cop en els seus 20 anys d'història. Era la protesta contra un ERO que, si no hi ha canvis, deixarà 224 professionals al carrer. La xarxa es va omplir de missatges, molts procedents dels convocants, reclamant solidaritat en nom dels grans principis: l'ERO com un atac a la llibertat de premsa, al dret a la informació, a la funció social del periodisme.

Els periodistes no som els únics que tenim el privilegi de poder invocar grans principis quan parlem de la nostra feina. Metges i mestres també ho poden fer. I certament són professions que, ben exercides, garanteixen drets universals: a la salut, a l'educació, a la informació. Els obrers d'una fàbrica d'embotits o de components electrònics no tenen aquesta sort i quan fan vaga, per dura que sigui, només la poden fer en nom dels llocs de treball i prou. Prosaica dignitat.

Els periodistes d'El Mundo fan el que han de fer, lluitar junts per conservar la feina o, en cas que això sigui impossible, obtenir les millors condicions possibles en l'acomiadament. Només faltaria. Resulta molt més qüestionable, però, la retòrica addicional sobre la relació entre els seus llocs de treball i els drets fonamentals dels ciutadans. L'empresa que ara els imposa l'ERO es va passar anys, per exemple, orinant sobre la veritat i sobre les víctimes de l'11M i els seus familiars amb desenes de portades sobre una al·lucinant i fantasmagòrica autoria etarra. Es va inventar que el president de Catalunya tenia diners a Luxemburg per capgirar el resultat d'unes eleccions (i ho va aconseguir, per cert: és conegut que el director d'aleshores, Pedro J. Ramírez, se'n va vantar la mateixa nit electoral). També es va inventar uns comptes bancaris de l'alcalde Xavier Trias a Suïssa. Són només tres exemples -gens menors- d'atacs frontals al dret dels ciutadans a una informació veraç. Usos espuris de la llibertat de premsa. Greus ofenses al periodisme i a la seva funció social. En el cas de l'11-M, a més, amb un fort component addicional d'indecència i manca d'humanitat.

No consta, en canvi, que els professionals avui en vaga aixequessin el dit. Per por de perdre la feina? 100% comprensible. 100% no, perdó, 120%. Però seria d'agrair que, ara que virtualment ja l'han perduda, la feina, no s'emboliquessin en la bandera dels grans principis. Si no es van atrevir a defensar-los quan tocava, opino humilment que almenys haurien de tenir l'honestedat de fer vaga amb la dignitat de l'obrer de la fàbrica d'embotits o de components electrònics: sense més relat que la defensa a ultrança del seu lloc de treball, que és una causa com a mínim tan justa com la llibertat de premsa.




Comentaris

envia el comentari