Compi Felipe

"Al llarg d'aquests cent quaranta dies Felip VI i la seva esposa han contribuït bastant més al propi desprestigi que no pas a l'estabilitat política del sistema"

Un rei, per a què? Aquests quatre mesos han posat en evidència la institució monàrquica espanyola, que no ha tingut cap paper que depassi l'àmbit decoratiu. De fet, al llarg d'aquests cent quaranta dies Felip VI i la seva esposa han contribuït bastant més al propi desprestigi que no pas a l'estabilitat política del sistema.

A principis de març, en plena ebullició política, es va conèixer que la parella reial havia intercanviat missatges més que efusius amb Javier López Madrid, un empresari de la jet-set madrilenya implicat en tota mena de sumaris, incloses les targetes black de Caja Madrid i l'Operació Púnica, una xarxa de comissions il·legals vinculades a les concessions d'obres publiques. L'empresari és gendre de Juan Miguel Villar Mir, exministre franquista i actual propietari d'un dels grups constructors més protegit per l'estat, que hi ha abocat fabuloses quantitats de diner públic. La reina el va rebatejar, afectuosament, com a Compi Yogui, un apel·latiu que, com era d'esperar, va arrasar a Twitter.

I a finals d'abril, Felip de Borbó va reaparèixer... al futbol. A pocs dies del naufragi de l'onzena legislatura no es va voler perdre, despreocupadament, el partit d'anada de l'Atlético de Madrid contra el Bayern de Múnic. Pel que es veia a les imatges, s'ho va passar la mar de bé. I com que hi va anar acompanyat de la filla, l'ABC va poder titular "Leonor, una princesa rojiblanca?"

Bé, i així es va acabar la legislatura a Espanya. Amb la monarquia divertint-se.




Comentaris

envia el comentari