Rajoy: resilient + pacient = president

"Tant de bo el foc nou de Sant Joan serveixi per cremar velles estratègies"

Aquesta és l'equació. I no cal trencar-s'hi més el cap. El líder del PP ha practicat un versió molt sui generis de l'estratègia de la resiliència. En psicologia, aquest concepte equival a certa flexibilitat social i capacitat per encaixar l'adversitat per sortir-ne reforçat. Resistir, ser pacient, també vol dir empassar-se molts gripaus i deixar de confiar i de creure en persones i en idees que havies defensat a peu i a cavall. Resistir per sobreposar-se a tot el que hi ha hagut. La resiliència, en política, no és només carregar-se de paciència resignada, és aguantar el xàfec que suposa el càstig dia sí dia també de l'opinió pública, la publicada i, fins i tot, la de la teva pròpia gent.

Però Rajoy ho ha fet sense que li caiguin els anells, ni li tremolessin les cames perquè la seva peculiar coherència política li ho ha permès. La mateixa (in)coherència que el porta a pensar una cosa, dir-ne una altra i fer-ne la contrària. I quedar-se tan ample. Ell és així. I li ha sortit bé. I molt em temo que, per desgràcia nostra, li tornarà a sortir bé. No goso dir que em sembla que li sortirà millor perquè m'hi resisteixo però tal com ha quedat el pati no n'espero res de bo del 26-J. El seu PP arrasarà i ai que no fregui l'absoluta!! Els votants no ho vulguin! Però és difícil perquè entre els que s'abstindran i els que votaran en blanc, només quedaran els fidels i convençuts que el catapultaran altra vegada cap a la Moncloa.

Aquest Rajoy resilient i pacient que mentre s'ha mantingut fidel a sí mateix, no ha deixat de practicar una altra estratègia. La que ha consistit en cedir davant de l'empenta de l'adversari -Pedro Sánchez, bàsicament-, i deixar que agafés confiança, que s'envalantonés, s'empantanagués fins a dalt de tot i un cop ha quedat pal.lès que és impossible que gestioni una alternativa al poder, contraatacar amb el discurs de sempre, sense canvis. Perquè els fets l'ajuden a demostrar-li que mantenir-se resilient, pacient, immòbil, farruc, mesell i inflexible el deixa allà mateix on estava, és a dir, presidint un model de govern insostenible i desprestigiat.

Ell ja ha quedat clar que aguanta però voldria pensar que les persones que viuen en aquest país, no. La societat que abans del 20-D estava cansada, decebuda i emprenyada s'havia mogut per aïllar la x d'aquesta equació. Avui que es posa en marxa el rellotge electoral de cara el 26-J no puc fer una altra cosa que pensar que, tant de bo, el foc nou de Sant Joan serveixi per cremar velles estratègies.




Comentaris

envia el comentari