Provincians caducats

"Chacón -com Duran Lleida o Jordi Fernández Díaz- comparteixen l'essència del polític de províncies, del que arriba a Madrid a menjar-s'ho tot des de les més remotes possessions de l'imperi"

Carme Chacón plega sovint, però mai no desapareix. La ministra dels desnonaments exprés i del "capitán: Mande firmes!" s'allunya de les eleccions del 26 de juny per evitar un resultat encara més desastrós que els vuit diputats que va enviar un PSC en decadència accelerada. La maniobra de sempre, un diputat menys i la catalana de Zapatero podrà presentar-se al pròxim congrés del PSOE criticant el resultat i amb possibilitats de trobar un bon lloc a l'executiva... I a esperar a Susana.

Chacón -com Duran Lleida o Jordi Fernández Díaz- comparteixen l'essència del polític de províncies, del que arriba a Madrid a menjar-s'ho tot des de les més remotes possessions de l'imperi. Són l'indi explorador, aquell que portava plomes i pintura i, simultàniament, la jaqueta de la Cavalleria mig esparracada. El que pensava que seria acceptat pels homes blancs si els guiava pels camins que només coneixien els pell-roges.

Però això no passava mai. Duran, Fernández Díaz i Chacón representen ja ben poca cosa en aquest país que fa temps que s'ha fet políticament adult. L'un ha plegat, l'altra plega sense plegar i l'encara ministre encara una retirada no gens gloriosa. Pobres provincians.




Comentaris

envia el comentari