El pacte amb més opcions

"Podemos pactaria amb el PSOE algun no sé què de la plurinacionalitat d'Espanya i, així, el partit espanyol portabandera del dret a decidir faria el que han fet sempre tots els partits espanyols: decidir per nosaltres"

La fi del bipartidisme, tan senzill que quan un guanya l'altre perd, ha descol·locat tant la política espanyola que per primer cop en quaranta anys s'hauran de repetir eleccions. No podem saber quins seran els resultats però sabem que, al final, el govern espanyol serà fruit d'un pacte entre dos o més partits.

En el cas que els resultats quedin més o menys igual que el 20-D, algun partit que ara no ha volgut baixar del burro haurà de facilitar un govern que en principi rebutjava frontalment, encara que sigui amb l'abstenció. Unes terceres eleccions serien indigeribles. En el cas que els resultats canviïn prou, però, podria sorgir un pacte que s'aguantés per ell mateix i no requerís la humiliació de cap dels quatre grans partits. Quant suport hauria de guanyar cada un d'aquests pactes mínimament naturals i quin sembla tenir més opcions de poder desbloquejar la situació?

1.) Pacte PSOE (90) + C's (40) = 130

Aquesta coalició (la que menys suport parlamentari tenia però la única que es va acabar definint i votant), el 26-J hauria de guanyar molts més representants al Congrés -favorables + abstencions- per arribar als 176. I naturalment no compten els escons que podrien robar-se el PSOE i C's entre ells, haurien de guanyar-los fora de la coalició per fer pujar el número total de suports. Podrien prendre'n del PP i potser al pacte s'hi podrien sumar el PNB -ja els coneixem- i Coalición Canaria. Tot i així, el salt que hauria de fer aquesta opció segueix sent considerable.

2.) Pacte PP (123) + C's (40) = 163

Aquesta via, que Rajoy no va voler explorar perquè ni sumava ni sumaria, estava molt més a prop de la majoria que la del PSOE + C's. Aquesta coalició, doncs, hauria de guanyar menys vots externs -vindrien sobretot del PSOE. Per contra, segur que no podria comptar amb l'abstenció del PNB. Si la coalició no sumés per ella mateixa, només podria marcar el gol amb la punta de la bota de Coalición Canaria.

3.) PSOE (90) + Podemos (69) + IU (2) = 161

Aquí els números enganyen. Si Podemos i IU s'haguessin presentat conjuntament a les eleccions del 20-D, haguessin tret 85 escons en comptes de 71. El PSOE n'hauria tret 88 i per tant la coalició en sumaria 173. Assumint que IU passés a ser una de les confluències de Podemos, el pacte PSOE-Podemos hauria de guanyar molt pocs escons externs. Amb l'ajuda d'algun partit de las regiones en podria tenir prou. Aquesta coalició és amb diferència la que té més bons números, tot i que presenta un problema no poc menyspreable. Els integrants no s'agraden. Sobretot al PSOE no li agrada Podemos. Ara bé, si ha de triar entre un anomenat pacte d'esquerres que suma i un acord d'algun tipus amb el PP, no tindrà opció. Per la seva banda, Podemos hauria de "renunciar" al referèndum català. Entre cometes perquè mai no ha estat sobre la taula. Pactaria amb el PSOE algun no sé què de la plurinacionalitat d'Espanya i, així, el partit espanyol portabandera del dret a decidir faria el que han fet sempre tots els partits espanyols: decidir per nosaltres.




Comentaris

envia el comentari