Torna el tarannà

"Qui s'hauria imaginat fa ben pocs anys que el president espanyol rebés el de la Generalitat acceptant, a l'avançada, que es disposava a escoltar a un independentista decidit a tirar endavant el seu programa"

Mirar enrere també serveix per anar endavant. I si no, qui s'hauria imaginat fa ben pocs anys que el president espanyol rebés el de la Generalitat acceptant, a l'avançada, que es disposava a escoltar a un independentista decidit a tirar endavant el seu programa. L'any 2012, sense anar més lluny en la història, el mateix Rajoy va mantenir una actitud del tot hostil a una simple equiparació amb el règim foral basco-navarrès com la que proposava Artur Mas. Ara, per contra, el que es porta és el tarannà. Tot torna, ves per on.

No només això, sinó que Mariano Rajoy ha considerat convenient expressar una oberta cordialitat cap a Puigdemont, amb somriures compartits davant dels fotògrafs i encaixades de mans repetides i entusiàstiques. Després de tot el que ha passat i amb una majoria independentista al Parlament ni el PP no es veu amb cor d'aguantar aquella cara de mala llet que porten posada des de la manifestació contra la sentència de l'Estatut.

Això no condueix cap a un acord, ni de lluny. Però és un inici de normalització de l'independentisme català a l'entorn del búnquer polític madrileny, que ha de començar a acceptar que ni els tribunals, ni els insults, ni les amenaces no derrotaran un projecte clarament majoritari dins les classes mitjanes d'aquest país. La història sempre avança.




Comentaris

envia el comentari