Si Sant Jordi fos català...

"Divuit mesos després, Sant Jordi no havia pas mort el Drac"

Hi havia una vegada una pacífica vila expoliada per un Drac egoista i salvatge. El llogaret, ple de gent feliç i treballadora, patia un cop l'any l'assalt de la fera que, entre altres coses menys dramàtiques, els prenia una verge per cruspir-se-la. Gràcies a Déu, un any i després de molts patiments, la vila va ser tocada per la gràcia d'un heroi disposat a salvar-la. Sant Jordi, un noble cavaller català famós per la seva valentia i per defensar els pobres i oblidats allà on fossin.

"Oh, senyor, jo sóc Sant Jordi i vinc a salvar la seva filla per evitar que caigui a les urpes d'aquesta bèstia famolenca". El Rei, tot cofoi, va aplaudir amb un gest amanerat mentre emocionat mirava la seva dona. "La princesa se salvarà quan havíem perdut tota esperança! Afanyi's, cavaller, que la verge és ja en poder del Drac temible". "Oh, bon senyor, permeteu-me dir-vos que no és pas tan fàcil, això". Sant Jordi va explicar al Rei que, abans d'anar a matar el Drac, havia de fer un referèndum per estar segur que tots els habitants de la vila desitjaven la mort de la bèstia.

"Però això és absurd!", protestà el Rei. "El Drac ens devora els ramats i ens cala foc a les cases. Qui l'ha de voler, un mal així?". Sant Jordi, amb un gest humil i el casc a les mans, va disculpar-se: "Potser, majestat, el Drac ha esdevingut un signe d'identitat per a molts vilatans. Potser és un sentiment més enllà de les dades econòmiques. No mataré res ni ningú sense l'acord de la meitat més u dels habitats". "IMPOSSIBLE!", cridà el Rei. "Prohibida la consulta. Mata el Drac, porta'm el seu cap i salva ma filla!". Però Sant Jordi, home de bé i demòcrata com cal, decidí fer una consulta sobre la seva popularitat per fer, d'amagat, un referèndum encobert sobre l'assassinat del Drac.

Vés per on que, comptats tots els vots, la resposta podia llegir-se amb una ambigüitat sorprenent. La majoria de vilatans volien a Sant Jordi però si sumaves els que no el volien i els que no havien votat, podria interpretar-se com un NO encobert a l'assassinat del Drac. Malgrat això, hi havia molta gent que va votar a favor del rescat de la princesa, però no al preu de matar la bèstia. Un tercer grup de gent va votar a favor de prohibir que el Drac es mengés una verge a l'any, però sí totes les vaques i la meitat dels porcs en mesos alterns.

Comptat i recomptat, Sant Jordi tornà a visitar el Rei. "Què, nano, em salvaràs la filla, ara?", preguntà el Rei. "Malgrat que crec tenir el mandat democràtic per fer-ho, majestat, dubto de la legitimitat de prendre aquesta decisió sense la majoria dels vilatans. Temo que, si ho faig, estigui fracturant la vila en comptes d'unir-la". "Els ossos, et fracturaré, capsigrany, si no salves la meva filla!". "Ho faré!", es defensà Sant Jordi. "He establert un pla de divuit mesos per anar salvant la seva filla poc a poc i sense que el Drac se n'adoni. Primer li prendré les vaques. Bé, les que vulguin venir voluntàriament. Després li clavaré una petita espasa a la cua. Confiï en mi".

Divuit mesos després, Sant Jordi no havia pas mort el Drac. El seu pla s'havia retardat per culpa de certs embolics burocràtics, per contratemps polítics i pel fet que al Drac no li va sortir dels nassos lliurar res del que havia aconseguit per la força. Sant Jordi, home bondadós i valent, es va negar a trair cap dels seus principis, aquells estendards que el van fer famós i reconegut arreu i que van ser gravats en pedra a la làpida de la princesa devorada.




Comentaris

envia el comentari