Ciutadans de Le Monde

"Comparar els mitjans espanyols amb els de París, Londres, Roma, Múnic o Lisboa és una equivocació de les que es paguen cares. Les regles de joc de Madrid no són universals, per més que a Ciutadans s'ho pensin"

De debò que no em pensava que a Ciutadans es creguessin de veritat algunes de les mentides més evidents que acostumen a utilitzar com a arma de propaganda. Però sembla que sí. I suposo que per això han comès l'error -clamorós, estrepitós, sorollós- d'insultar cinc dels diaris més prestigiosos d'Europa difonent la sospita que han entrevistat el president català a canvi de diners. Perquè una cosa és una conversa de taverna, barroera i despectiva, i una altra molt diferent acusar el Govern i alguns dels mitjans més influents del món des del Parlament de comprar i vendre entrevistes i espais.

L'escàndol ha estat de grans proporcions. Josep Bargalló, exconseller en cap, ha estat especialment inspirat a twitter: "Digues-me de què sospites i sabré què series capaç de fer". I és que amb aquesta acusació Ciutadans ha insinuat, impúdicament, quines són les relacions reals que manté amb la premsa del seu país. Però comparar els mitjans espanyols amb els de París, Londres, Roma, Munic o Lisboa és una equivocació de les que es paguen cares. Les regles de joc de Madrid no són universals, per més que a Ciutadans s'ho pensin.

A partir d'aquí, cadascú haurà d'assumir les seves responsabilitats. Però, per si calgués, des d'aquest diari volem expressar tota la solidaritat professional amb els periodistes que, honradament, han decidit entrevistar el president de Catalunya.




Comentaris

envia el comentari