La Sexta impressiona

"Aquesta moderació, un pèl extrema, deriva de la legitimitat que -des de l'enorme distància entre l'un i l'altre- caracteritza Otegi i Puigdemont davant les seves bases socials"

La nit d'ahir a la Sexta no va ser apta per a cardíacs. L'un darrere l'altre, Arnaldo Otegi va reivindicar obertament la figura de José Luis Rodríguez Zapatero -emoció forta, no cal dir-ho- però és que, al cap d'una estona, Carles Puigdemont encara va anar més enllà a aquell canal de televisió tot recordant el personatge de Torcuato Fernández-Miranda, vicepresident en el govern de Carrero Blanco i un dels reformistes que van aconseguir passar de la dictadura al règim del 78 sense que les elits franquistes perdessin el poder ni fossin molestades per preguntes sempre incòmodes.

Aquesta moderació, un pèl extrema, deriva de la legitimitat que -des de l'enorme distància entre l'un i l'altre- caracteritza Otegi i Puigdemont davant les seves bases socials. Després de sis anys i mig de presó, el líder basc pot capitalitzar un patrimoni polític que ha d'administrar amb prudència i sensatesa, fins el punt d'afirmar que l'últim president socialista li sembla un personatge benintencionat. En certa manera, el mateix que fa l'actual president de la Generalitat, que ha basat el discurs en aconseguir descartar la cara de mala llet que li proporcionarien les circumstàncies i que aprofita públicament (i políticament) un passat inequívocament independentista en favor de la moderació i el gradualisme.

En qualsevol cas, tant Otegi com Puigdemont poden guanyar i ho saben, encara que siguin conscients de la pròpia feblesa. La diferència amb altres temps és que han de preservar la possibilitat de victòria.

 




Comentaris

envia el comentari