La TV3 del segle XX

"TV3 ha intentat un camí del mig impossible. Ha despenjat el video i -com va passar l'any 1994- s'ha disculpat públicament, però ha mantingut la secció d'Empar Moliner"

El pitjor de la polèmica sobre la crema de la Constitució es la constatació que hem avançat poc des d'aquell llunyà 1994, quan Quim Monzó i Miquel Calçada van protagonitzar la primera gran topada entre els mitjans de comunicació d'aquest país i els tabús profunds del règim del 78. Tant en aquell cas com ara n'hi ha hagut prou amb una reacció agressiva del poder constituït perquè la televisió pública adopti una actitud temerosa i es disculpi.

Que se m'entengui bé. No dic que sigui fàcil reaccionar davant d'un cas d'aquest tipus, i està clar que els mitjans públics han de tenir una actitud d'especial respecte amb totes les sensibilitats polítiques, religioses, socials o del que sigui. Però una de les funcions essencials d'un mitjà que es paga amb els diners de tothom és que asseguri la crítica i la pluralitat, més enllà dels interessos legítims de qualsevol empresa privada. Si TV3 considera que la intervenció d'Empar Moliner ha vulnerat alguna norma ètica o deontològica, ha de fer-ho públic i prendre mesures contundents. Però si -com jo- considera el contrari, ha de defensar aquell contingut amb convicció.

Però TV3 ha intentat un camí del mig impossible. Ha despenjat el video i -com va passar l'any 1994- s'ha disculpat públicament mentre, en paral·lel, ha mantingut la secció d'Empar Moliner. Això la direcció del mitjà, que almenys ha pres alguna posició, per tèbia que sigui. Els professionals, a través dels canals de què disposen, ni tan sols han obert la boca.

En definitiva, la societat catalana ha evolucionat molt, moltíssim, en aquestes dues dècades llargues. TV3, per contra, s'ha quedat al segle XX.




Comentaris

envia el comentari