Gràcies, Empar

"L'assetjament contra Empar Moliner no és res més que un graó més en la conquesta de la llibertat d'expressió"

Ara mateix, l'Empar Moliner deu estar atabalada per l'atac massiu i concertat contra una intervenció seva en un programa de TV3. Dic atabalada perquè és el sentiment que han anat patint diversos periodistes i comunicadors d'aquest país cada cop que han anat xocant, periòdicament, amb els límits de la correcció política del règim del 78. 

Hi ha hagut molts casos, però un dels més sonats va ser el 1994, quan Miquel Calçada i Quim Monzó van patir un assalt en tromba a causa d'una sàtira de la monarquia -bastant lleugera, en paràmetres d'ara- que incloïa unes imatges de la Infanta Elena quan plorava en la inauguració dels Jocs Olímpics perquè hi veia el seu germà desfilant. Anys després, el 2002, el programa Set de Nit, també de TV3, va ser retirat de la graella després d'una imitació del rei d'Espanya que no va agradar a la Zarzuela.

Més tard, l'any 2007, la Policia Nacional va retirar, quiosc per quiosc, els exemplars de la revista El Jueves que satiritzaven la poca feina de la família reial amb una portada (ep, a 175 euros a internet) amb els aleshores prínceps d'Astúries en postura sexual. Pocs mesos més enllà, unes protestes estudiantils, amb crema de retrats del rei espanyol, van ocasionar -ni més ni menys- què la intervenció de l'Audiència Nacional de Madrid. Als fotògrafs que ho van cobrir se'ls va arribar a reclamar judicialment l'entrega del material a la policia per si es podia detenir algú més, en un atropellament espectacular de la llibertat de premsa que va ocasionar protestes a la professió.

Per tot plegat, l'assetjament contra Empar Moliner no és res més que un graó més en la conquesta de la llibertat d'expressió. Com a periodista, li ho agraeixo i, com a ciutadà, m'hi solidatitzo. O sigui que gràcies, Empar.




Comentaris

envia el comentari