L'Espanya de la Complutense

"Conde va entrar i sortir de la presó amb una condemna benevolent, però mai no se li va passar pel cap canviar d'actitud"

La reincidència de Mario Conde caracteritza, per si mateixa, l'essència del règim del 78. Conde va aconseguir, en només cinc anys, materialitzar un pelotazo en el sector farmacèutic que li va permetre assaltar un dels grans bancs espanyols. A partir d'aquí, aquest personatge va establir una connexió directa amb la Casa Reial espanyola -una estratègia clàssica a Madrid- que el legitimés i, de passada, el blindés davant qualsevol intent de fiscalitzar-li els comptes.

Però Mario Conde va ser massa ambiciós i va posar en perill l'equilibri de les elits madrilenyes, que es van sentir amenaçades per un nouvingut que no semblava tenir límits. A més, va bombejar diners del banc cap als seus comptes personals, com ha quedat clar darrerament. Conde va entrar i sortir de la presó amb una condemna benevolent, però mai no li va passar pel cap canviar d'actitud. Al capdavall, Espanya era i va continuar essent el país on era més fàcil fer-se ric, tant se val si eren pelotazos o bombolles, galgos o podencos.

El cim social de Mario Conde es va materialitzar el 9 de juny de 1993, quan va ser investit doctor Honoris Causa per la Universitat Complutense de Madrid, pocs mesos abans que intervinguessin el banc que dirigia. La mateixa universitat que, anys després, ha investit Pablo Iglesias com a organitzadors de la nova esquerra espanyola. Dos productes molt diferents però que, de moment, comparteixen velocitat d'ascens.




Comentaris

envia el comentari